Mariona Carulla: "Vaig ser jo qui va prohibir l'entrada de Millet al Palau"

Mariona Carulla (Barcelona, 1944) va presentar ahir la candidatura per a la seva reelecció com a presidenta de l'Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana, càrrec que ha ocupat des que el juliol del 2009 es va descobrir el saqueig de Fèlix Millet i Jordi Montull, imputats per tràfic d'influències i per apropiació indeguda.

-¿Quin moment va ser el més dur?

-Vaig saber per la ràdio que els Mossos havien entrat al Palau. Va ser un disgust, però no vaig pensar que fos gaire greu. Després, quan vaig anar coneixent la magnitud de la malversació de fons, em vaig sentir estafada. És un cop dur. Van violar el meu espai més estimat.

-¿Per què ningú de l'entorn de la junta de l'Orfeó va sospitar res?

-Els tres alts càrrecs, els que tenien el control de tot, eren Millet, Montull i la seva filla, Gemma Montull, que era la directora financera. Feien continus traspassos de comptes sense que ningú se n'adonés. Van manipular tots els números, de manera que ni les auditories ho van detectar. Mai sortia res de negatiu ni anòmal.

-¿N'ha parlat, d'això, amb Millet?

-Només l'he vist als diaris. Vaig assumir la presidència per afrontar la crisi. Això va ser un dilluns. Aquell dia, ell va continuar venint al Palau i vaig ser jo qui el dimarts li va haver de prohibir l'entrada. ¡El desviament ronda els 34 milions d'euros! El rastreig ha estat profund. Està en mans del jutge.

-¿Què la motiva a presentar-se?

-La junta va insistir que agafés les regnes. Tinc sentit de l'honor: m'agrada complir reptes. Estic en un tren que ha agafat velocitat. Ja no en puc baixar. En dos anys, el Palau aconseguirà la seva velocitat de creuer.

-Assegura que el seu projecte es regirà pel rigor, per la professionalitat, per l'austeritat i per l'ètica. ¿Quines són les seves prioritats?

-A més de la transparència i l'eficàcia, fer brillar, dinamitzar, de nou, els cinc cors. Reestructurar l'organització interna. Potenciar les produccions pròpies. Impulsar projectes pedagògics, com la formació musical al Raval. I millorar la biblioteca; hi ha grans tresors que cal cuidar.

-¿Quin futur espera a l'hotel?

-El nostre objectiu és que una part es converteixi en aules per a la coral, i una altra es destini a la biblioteca.

-¿Què és el Palau per a Barcelona?

--Una icona de Catalunya. Hi ha molt carinyo dipositat, per això és tan greu el mal que li han fet. El Palau simbolitza els grans valors dels catalans: l'esforç i la solidaritat.

-¿Quan hi va entrar per primer cop?

-Anava amb la meva mare. Per estimar algú l'has de conèixer i jo el Palau el conec bé. Fa més de 50 anys que en sóc sòcia. Segueixo anant al concert de Sant Esteve, ara acompanyada dels meus vuit néts.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

-¿Què li va dir el seu marit, Jaume Tomàs Sabaté, quan va decidir assumir la presidència?

--Ell va acceptar el compromís d'aixecar la Fira de Barcelona. Ho va aconseguir. Per això em va recolzar, no es va queixar mai que arribés tard. El meu marit va morir a casa el 19 de maig. Des d'aleshores la meva entrega al Palau fa que no senti tant la soledat.