Jordi Estivill: "La seguretat social és un coixí davant de l'empobriment"

Segons dades de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que aglutina més de 3.000 oenagés, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa. Analitzar i diagnosticar les causes de la falta de recursos és part de la missió de l'Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social, l'equip assessor del qual dirigeix el sociòleg Jordi Estivill. Aquesta tarda, Estivill donarà una conferència sobre Els nous perfils de pobresa, en el marc de la campanya Prou pobresa, més acció social que l'ECAS ha organitzat sota el paraigua de l'Any Europeu de lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

-El desenvolupament industrial i el boom immobiliari van engendrar nou-rics. Ara, hem de parlar dels nous pobres.

-Cada crisi econòmica comporta el concepte de nova pobresa. La del 73, va afectar fonamentalment treballadors de la indústria, amb l'agreujant que ja emergien les primeres famílies monoparentals. La família de pare i mare i dos fills començava a ser menys freqüent, i amb això el risc de pobresa per a moltes persones era important.

-¿Quins són els perfils de la nova pobresa al nostre país?

-Els endeutats per hipoteques i per lloguers alts, assumits sense contemplar la dimensió del seu risc. Els immigrants, milers d'estrangers es troben ara sense feina aquí. I el col·lectiu de persones que no poden entrar en el mercat de treball perquè tenen poca formació o perquè han conegut a fons un únic ofici, aquell que van creure que era per a tota la vida, però que les noves tecnologies han marginat.

-¿Quins avantatges té ser pobre avui respecte al context del 73?

-En aquell moment, la sanitat no era pública ni gratuïta en el seu conjunt. Avui, la seguretat social és un gran instrument com a coixí davant de l'empobriment, tot i que encara estem lluny d'altres països amb més i millors prestacions, a més del risc de pèrdues que ens anuncien.

-¿Creu en la solidaritat com a alternativa econòmica? ¿Poden compensar altres béns la falta dels béns materials?

-Molts ja treballem en la noció de capital social, convençuts que una societat es desenvolupa més ràpid i és més rica democràticament com més vincles socials té. Els mecanismes d'articulació del desenvolupament no depenen únicament de l'economia, també són mecanismes d'impuls perquè la gent arrisqui i s'ajudi mútuament.

-¿Amb fórmules com els bancs del temps?

-Aquesta és només una de tantes maneres, que en espais com el Fòrum brasiler d'economia solidària es debaten. Mercats solidaris, cooperatives socials, entre altres, són formes alternatives de finançament molt vàlides.

-Això redimeix els governs.

Notícies relacionades

La bola de golf que alimenta

Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat

-Responsabilitzar-se del propi destí no implica evitar negociar amb el sector públic. Són deures complementaris.