Barcelona recuperarà la memòria històrica dels barris de barraques

Poc podia imaginar Julia Aceituno al ser entrevistada per dos reporters de TV-3 que el seu tan tendre com sensat discurs no només se sentiria al costat mar de la plaça de Sant Jaume, sinó que allà es prendrien seriosament la seva petició: la senyalització dels punts de la ciutat on fa no tants anys s'aixecaven barris de barraques. Una identificació que pretén ser per una banda un homenatge als seus habitants -es calcula que el 1957 unes 100.000 persones vivien en aquestes infravivendes sense llum, aigua ni clavegueram a la capital catalana- i, per l'altra, una recuperació de la memòria històrica, perquè no s'esborri aquesta fins ara (gairebé) oblidada part de la història de la ciutat.

Les paraules de la Julia, que va viure al Somorrostro fins que el mar se'l va endur el 1958, van ressonar en la consciència d'Alonso Carnicer i Sara Grimal, els dos periodistes que, després de la trobada amb aquesta batalladora per al documentalBarraques. La ciutat oblidada-que TV-3 va emetre al mes de gener- van remoure cel i terra perquè el somni de la Julia es fes realitat. Va ser així com va néixer la Comissió per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques, a la qual de seguida s'hi va sumar la historiadora Mercè Tatjer, i que ja compta amb més de 55 entitats socials i culturals adherides i gairebé 800 suports ciutadans a títol individual.

«Hem tingut reunions amb diversos responsables municipals i han mostrat en tot moment molt bona predisposició. Falta precisar els llocs exactes on es posaran les plaques informatives i el format i el text que tindran, però sembla que la intenció és que es porti a terme molt aviat», asseguren Carnicer i Grimal, que han dedicat incomptables hores a investigar per elaborar el minuciós estudi que han entregat a l'ajuntament, on s'identifiquen amb detall tots els llocs on hi va haver barris de barraques, es recull una detallada cronologia i es descriuen les dramàtiques condicions en què es vivia.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Gràcies al treball desinteressat d'aquesta comissió ciutadana -en què també ha tingut un paper important la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i el Museu d'Història de la Ciutat, que va donar un impuls decisiu a la recuperació de la memòria històrica del barraquisme a Barcelona amb l'exposicióBarraques. La ciutat informal(2008)-, ha sortit a la llum, entre moltes altres coses, que al llibreLa Barcelona del 93, editat per l'ajuntament el 1991, apareix un plànol amb la senyalització de la platja del Somorrostro, al tram entre el Parc de Recerca Biomèdica i el Port Olímpic, i que va ser una decisió política posterior la que va optar per esborrar el Somorrostro també del nomenclàtor oficial, cosa que aquesta comissió està intentant esmenar. «Una altra de les nostres propostes [la principal petició de la Julia], que també sembla tenir el vistiplau inicial de l'administració municipal, és tornar el nom del Somorrostro al tram de platja entre l'Hospital del Mar i el tram final del carrer de la Marina», detalla Grimal.

Els nuclis de barraques identificats fins al moment -les investigacions no s'aturen- s'estenen per Ciutat Vella, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Horta i les Corts, districtes als quals també demanen col·laboració per acompanyar la senyalització permanent als llocs on hi havia les barraques amb exposicions en què es mostrés de forma més detallada -disposen de nombrós material gràfic- com es vivia en aquella Barcelona.