Sociòlegs atribueixen la violència a una generació «sense futur»

El fenomen és complex i les lectures, incomptables. És difícil, per no dir impossible, trobar una explicació única i veraç a què va provocar que el centre de Barcelona es convertís dimecres, una altra vegada, en un polvorí. Segons apunten diversos experts en moviments socials consultats per aquest diari, aquests altercats han de llegir-se en un context més ampli de «cabreig juvenil» per una societat que els ha negat les seves oportunitats, igual que va passar en lesbanlieuesparisenques. Violència com a vàlvula d'escapament d'una generació sense expectatives, potser la primera que es trobarà amb una situació més difícil que la dels seus pares.

Els experts coincideixen en una cosa: no es pot generalitzar. Dimecres al carrer hi havia persones amb perfils molt diversos. «¿Què vol dir antisistema? ¿És dolent ser antisistema?», reflexionen. «A més a més, els policies també són en general joves, i aleshores entren en una dinàmica de 'per a xulo, jo'», resumeix Jaume Funes, psicòleg social, que adverteix que al col·lectiu antisistema s'hi van sumar dimecres joves que utilitzen la violència simplement «com a diversió». Els mateixos que es colen en les celebracions de Canaletes.

Notícies relacionades

El fantasma perdut

La tolerància política i judicial atrau a BCN antisistema de tota la UE

UNA MINORIA Pel sociòleg Salvador Cardús, en canvi, aquest fenomen no és en absolut expressió del conjunt de la joventut. «Són una minoria. No representen, ni de bon tros, una generació frustrada», argumenta. «Són pocs, encara que estan ben organitzats. Han d'analitzar-se de forma aïllada. És un tema gairebé policial», apunta l'expert, que rebat la teoria de Funes al·legant que el moviment antisistema és producte de la societat opulenta, ja que es va gestar en l'època de creixement econòmic.

«Passarà com amb el maig del 68. D'aquí 30 anys més d'un dirà que hi era. I allò del maig del 68 sí que va ser bèstia, i no això», ironitza molt seriosament Manel Delgado, doctor en Antropologia per la UB, per qui Barcelona és la capital dels antisistema des de finals del segle XIX. «Els fets de dimecres passat no suposen res de nou. Les grans ciutats registren cíclicament aquesta mena de brots», recorda el professor, que insisteix que no s'ha de criminalitzar els antisistema. En relació amb la falta de mà dura, Funes apunta que Barcelona no necessita més policia, sinó «utilitzar-la d'una manera més intel·ligent».