L'EVOLUCIÓ A BARCELONA D'UN FENOMEN ESTÈS A TOT EUROPA

El tracte municipal als okupes es va endurir a partir del 2006

El col·lectiu va deixar de ser tolerat després de l'adéu de Clos i un greu atac a un urbà

Pugna entre un agent de la policia i un manifestant, al passeig de Gràcia, dimecres passat, en el transcurs dels aldarulls posteriors al desallotjament de la seu del Banesto.

Pugna entre un agent de la policia i un manifestant, al passeig de Gràcia, dimecres passat, en el transcurs dels aldarulls posteriors al desallotjament de la seu del Banesto. / JULIO CARBÓ

1
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA
BARCELONA

de nens entremaliats a delinqüents. Aquest ha estat el trajecte d'un col·lectiu, l'okupa, que va arribar a Barcelona a mitjans dels anys 90, com a rèplica del que succeïa en altres capitals (Berlín, Londres i Amsterdam) on els esquàters campaven a plaer des de feia lustres. Acceptats en una primera època amb condescendència (ja se sap, petits pecats de joventut, no fan mal a ningú...), el retrat comença a canviar l'any 2006.

Aquell any, al febrer, en un desa-

llotjament d'una finca al carrer de Sant Pere més Baix, un agent de la Guàrdia Urbana va resultar greument ferit fins al punt de quedar invàlid. Aquí es va acabar la condescendència de molts, entre ells, de l'Ajuntament de Barcelona. El col·lectiu okupa ja havia canviat en els últims anys i s'havia tornat molt més agressiu i violent. Bàsicament per dues raons. Primer, les multitudinàries manifestacions contra la guerra de l'Iraq van escampar per tot Europa la imatge que Barcelona era un verger de llibertat i tolerància, un imant per als buscavides radicals de països com Itàlia on el pòsit de berlusconisme expulsava els joves esquerrans més polititzats.

OKUPA MORT / A les festes de Gràcia del 2004, en una agressió planejada, un skin va matar un okupa, cosa que va desencadenar com a reacció una onada d'incidents en aquest districte.

En aquell mateix 2006 es va produir el canvi d'alcalde. Jordi Hereu es va mostrar, ja des de bon començament, molt més dur i bel·ligerant amb els okupes que el seu antecessor, Joan Clos, sempre disposat, potser influït per Imma Mayol (ICV-EUiA), a raonar i fins i tot negociar amb el col·lectiu. Com resumeix un portaveu okupa: «Amb Clos vivíem millor».

Notícies relacionades

«Vam entendre que hi havia una guerra per l'espai públic entre nosaltres i diversos col·lectius, des d'okupes, a llauners i prostitutes», assenyala una veu municipal. El 2006 es

van desallotjar un 87% més de cases que el 2005. S'havia començat a girar la truita.