El Memorial de Seat demana que la Zona Franca recordi el seu passat

«Després d’aquell escruixidor minut de silenci, un company va llançar unVisca la classe obreraque es va sentir per tota la Zona Franca», recorda Antonio Fernández. Parla de la concentració celebrada el 18 d’octubre de 1971 als tallers de Seat per commemorar el primer aniversari de l’assassinat d’Antonio Ruiz Villalba, abatut per la brutal repressió del tardofranquisme a les mobilitzacions obreres. Ahir, 38 anys després, una vintena dels protagonistes d’aquella jornada negra es van reunir novament al lloc dels fets per compartir experiències i reivindicar que la futura estació de la L-9 a la Zona Franca, al davant de l’antiga fàbrica de Seat, recordi la figura de Ruiz Villalba i la lluita antifranquista que van liderar els treballadors de la planta d’automoció.

«El nostre objectiu és reivindicar la presència als espais públics de la memòria històrica de la lluita antifranquista protagonitzada pels obrers, i el paper que va tenir Seat en la història econòmica i social del país», diu Carles Vallejo,

president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, i un dels acomiadats el 1970 per la seva acti­vitat sindical, i per la readmissió del qual –entre la de molts altres– es van organitzar la vaga i la tancada que van acabar comportant la mort de Ruiz.

Després de sembrar de clavells l’austera placa que els membres del memorial van penjar el 2006 al lloc on va caure Ruiz, el dia que es complien 35 anys dels fets, Vallejo va repassar els objectiu de l’entitat. «Ja hem entregat a GISA la proposta de tematitzar la nova parada de metro a la Zona Franca amb plafons que mostrin la lluita dels treballadors de Seat, i hem vist bona predisposició per part seva. Creiem que pot tenir un gran valor pedagògic», va apuntar Vallejo. «Sabem que falta temps perquè entri en servei

–la data prevista és el 2012–, però aquestes coses s’han de planificar amb antelació», va puntualitzar.

Una altra de les peticions del col·lectiu és que la nova Barcelona Zona Innovació (BZI) –que s’alçarà als terrenys de l’antiga Seat– dediqui un espai museístic a la història industrial i social de l’automoció a Catalunya.

CONSCIÈNCIA DE CLASSE / A més de mirar cap al futur, la jornada d’ahir va servir, sobretot, per mirar cap al passat. Cadascun dels presents –pocs, però molt entregats– van oferir la seva visió personal sobre els esdeveniments. «Aquell 18 d’octubre de 1971 portava un any, un mes i un dia a l’empresa i la meva consciència obrera era nul·la. Aquell dia va suposar el meu baptisme en la consciència de classe –explica José Antonio Ortiz–. S’ha de tenir en compte que la majoria veníem del camp». Eduard Peironcelly va recordar l’endemà: «La policia no només va envoltar la fàbrica. Va ocupar tota la Zona Franca, i fins i tot la plaça

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

d’Espanya».

Tot i la repressió, lluny d’acovardir-se, la lluita sindical va seguir, fins que el 1977 es va aconseguir la perseguida amnistia laboral.