PRIMERA PEDRA AL 22@

El campus del Besòs fa les primeres passes amb la Torre Espiral de Hadid

L’arquitecta iraniana Zaha Hadid, al costat de l’alcalde Jordi Hereu, durant la col·locació de la primera pedra de la Torre Espiral.

L’arquitecta iraniana Zaha Hadid, al costat de l’alcalde Jordi Hereu, durant la col·locació de la primera pedra de la Torre Espiral. / EFE / ANDREU DALMAU

3
Es llegeix en minuts

La primera pedra de la Torre Espiral, dissenyada per la iraquiana Zaha Hadid, que està cridaa a ser el vaixell insígnia del futur campus interuniversitari del Besòs, s'ha col·locat avui al recinte del Fòrum, al districte del 22@.

L'obra, promoguda pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona amb la col·laboració dels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, ocuparà uns 26.100 metres quadrats, comportarà una inversió de 65 milions d'euros i s'ubicarà entre els carrers de Taulat, Sant Raimon de Penyafort i Eduard Maristany.

Amb oficines a les plantes superiors i espai per a dependències universitàries a mesura que es baixa, la torre de l'arquitecta iraquiana, amb vistes al mar i il·luminada per llum natural, representarà el pont on conflueixen el món universitari, la investigació i les empreses.

Un punt de convergència

La Torre Espiral es convertirà en el punt de convergència i intersecció de l'àrea del Fòrum, el campus interuniversitari i el districte del 22@, així que té un paper important a l'hora de connectar les zones frontereres entre Barcelona i Sant Adrià.

La cerimònia de col·locació de la primera pedra, presidida per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i l'alcalde de Sant Adrià del Besòs, Jesús María Canga, ha comptat amb la participació de l'arquitecta, Zaha Hadid, creadora, entre altres obres, de l'Annex Ordrupgård a Dinamarca o del pavelló pont de l'Expo de Saragossa.

Zaha, a més de manifestar l'amor que sent per Espanya, ha agraït a les institucions que han col·laborat amb el projecte, i ha aclarit: "Aquesta torre no és necessàriament una espiral literal, sinó que està relacionada amb el meu patrimoni iraquià".

Una altra icona per a la ciutat

Hereu ha destacat que es tracta d'un edifici icona, amb què es pretén reafirmar el missatge que s'està construint "un nou centre de l'àrea metropolitana de Barcelona, un nou eix vertebrador d'una nova realitat".

També ha aprofitat per reivindicar la construcció del campus com a part del procés de l'obra del Fòrum, i per comunicar que "el campus és irreversible i supera les inèrcies conservadores".

En la seva intervenció, Canga ha recordat que "no ha sigut fàcil arribar al punt on som", i ha felicitat l'alcalde de Barcelona: "aquest és el Fòrum pel qual tu apostes".

El canvi de la Mina

També ha aprofitat per comunicar-se amb els seus detractors i expressar-los que el campus serveix "per fer callar els que diuen que no es treballa per als barris", i que "la Mina, allò on feia por entrar, ara és això".

En representació de la universitat, el rector de la UPC, Antoni Giró, ha destacat que l'edifici representa "el nexe entre el futur del campus i la zona empresarial, de manera que la UPC podrà complir els seus objectius".

El campus ocuparà 170.000 metres quadrats, a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, i ha requerit un finançament de més de 130 milions d'euros.

Per a l'any 2015

Previsiblement operatiu el 2015, al campus hi conviuran estudiants i investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat de Barcelona (UB) amb empreses d'àmbits punters, relacionades amb les enginyeries i amb les energies.

Notícies relacionades

Està previst que la UPC traslladi l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), així com l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

La construcció del campus s'emmarca en el procés de reforma de la zona marítima de Barcelona, iniciada el 1992 amb els Jocs Olímpics, i continuat amb la celebració del Fòrum de les Cultures, el 2004, i amb la construcció del districte del 22@.