Peter Berling torna a l'edat mitjana amb la secta dels assassins

Al mateix escenari històric les seves novel.les anterior, l'Edat Mitjana, que li agrada tant a l'autor --"permet el màxim de conflicte i de suspens"--, Peter Berling situa A la sombra de las dagas asesinas, el paraíso (Planeta), una història sobre la convivència i l'odi entre cultures en què dóna protagonisme a la llegendària secta dels assassins. Les croades, Saladí, les promeses de l'Alcorà, l'harem i l'orde del Temple són protagonistes d'una trama davant la qual són inevitables les comparacions amb l'actualitat. Berling està disposat a entrar en el joc de les semblances encara que amb rigor.

Per aquest mestre de la novel.la històrica les croades van ser un gran pas per a la salvatge Europa perquè "per primera vegada Occident va entrar en contacte amb una cultura més desenvolupada". I li resulta graciós analitzar la semblança amb el que passa amb la guerra de l'Iraq. "Tant els invasors americans com els croats van cometre la ingenuïtat de pensar que els aborígens els adorarien". És el mateix error que, afirma l'autor, van cometre els successors de Colom, Napoleó a les portes de Moscou i Hitler quan va envair Polònia.

LA VIDA PER UNA CAUSA

A la sombra de las dagas, el paraíso relata l'amistat entre Víctor, fill d'un antic cavaller templer, i Sayf, fill del zelador de l'harem. Tots dos comparteixen el desig de pertànyer a la secta dels assassins i somien ser enviats a una missió suïcida per poder accedir al paradís de les verges, tal com promet el vell de la muntanya, guardià de l'enclavament estratègic de la secta.

A Berling, nascut el 1934 en una zona que llavors pertanyia a Alemanya i avui a Polònia, li crida l'atenció que algú "sacrifiqui la seva vida" per una causa. "Avui no ho comprenc", afirma, però la diferència amb l'edat mitjana és que "llavors la vida de l'individu no tenia valor" i que "la relació amb Déu era més important que la pròpia vida". I a la seva novel.la ensenya que el plantejament val per a cristians i per a musulmans.

El següent pas en el joc de les semblances és saber si la secta dels assassins té comparació amb els fonamentalistes islàmics. No és això el que diu la història, explica l'autor de la pentalogia Los hijos del Grial. "Els assassins", als quals la llegenda atribueix el nom com un derivat de hasha-shin, o consumidors d'haixix, "surten a escena quan ja han passat 10 anys de les croades. Per a mi, resulta interessant el conflicte intern dels assassins, com s'enfronten als croats".

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Els assassins eren originaris de Pèrsia i al seu si hi convivien sunnites, xiïtes, israelites i altres. Però Berling posa en relleu a la seva fabulació que els membres d'aquesta secta "van aprendre" que els cristians "només eren un grup unit pel que fa a la religió" i lluitaven entre ells per raons polítiques. "Els assassins van descobrir que el poder material no havia de ser només religiós", explica.

Si el papa Urbà II no hagués perdut el pols contra l'emperador, no s'hauria proposat fer "una cosa gran", com ara "alliberar" la tomba de Jesucrist, i en conseqüència, no hauríem conegut les croades. ¿Almenys van servir per superar la ignorància entre els dos costats del Mediterrani? No, replica. "La falta de coneixement entre Orient i Occident persisteix fins avui", diu. Un exemple és el "mal ús" que va fer Bush del terme croada quan es va decidir a envair l'Iraq, "que distorsiona allò que en una altra època van ser les croades".