Un incendi en un soterrani paralitza l'activitat de l'hospital de Can Ruti

L'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, conegut com Can Ruti, va patir ahir al matí un aparatós incendi al soterrani que va obligar a evacuar i canviar de lloc 215 pacients ingressats després que el fum fes irrespirable l'aire en diverses plantes. Va ser el segon ensurt en un gran centre sanitari català en tan sols dos mesos, després de l'incendi que va afectar la Vall d'Hebron el 21 de setembre. El foc en si, controlat en menys d'una hora, va causar pocs danys, però la fumera va afectar l'activitat del recinte, que avui seguirà estant paralitzada. Un bomber va patir una fractura durant l'extinció.

Al voltant d'unes 50 operacions i un miler de consultes externes d'avui han estat suspeses fins que l'hospital vagi recuperant la normalitat. La consellera de Salut, Marina Geli, va reconèixer ahir a la nit que molts dels pacients no havien pogut ser avisats perquè ahir a última hora encara no s'havia restablert la línia telefònica.

En el moment de l'incendi, hi havia 566 pacients ingressats. Dels 215 que van haver de ser mobilitzats, 65 van ser traslladats a altres centres --43, crítics; 10 nens i 12 pacients d'hemodiàlisi--, 40 van ser donats d'alta i la resta van poder tornar a diferents habitacions del centre durant el dia. Un total de 461 van passar la nit a l'hospital.

A pesar de l'aparent caos que es va viure durant les primeres hores --amb desenes de bombers, mossos i personal mèdic i administratiu amunt i avall carregant material i movent malalts-- el cert és que tant l'evacuació com també l'atenció als pacients va funcionar dins d'un ordre gairebé inexplicable. Segurament va ser perquè tothom, fins i tot familiars de pacients, van col.laborar en l'evacuació. Això sí, alguns familiars van estar hores sense saber on eren els seus familiars.

El foc es va iniciar al migdia a la zona de tapisseria --al costat d'un vestidor d'homes-- on es repara material i s'acumulen moltes coles i pintures. Can Ruti té una laberíntica estructura de passadissos i patis interiors que serveixen per comunicar els dos grans mòduls. Aquesta complexa xarxa va servir ahir per dividir l'hospital en dues zones: una amb fum i l'altra sense.

INVESTIGACIÓ Ahir a la nit, els Mossos van assegurar que fins avui no podran accedir amb calma a la zona afectada per analitzar el comportament dels materials i intentar descobrir les causes del foc. Alguns treballadors van especular amb la idea que es degués a una burilla.

El foc va afectar una zona molt reduïda del soterrani, però el fum es va propagar ràpid pels patis interiors i els conductes de l'aire. Un dels problemes a què es van enfrontar els bombers és que les flames es van alimentar del recobriment de plàstic dels conductes de l'electricitat i no les van poder sufocar fins que no es va tallar el subministrament elèctric. I aquest subministrament no es va interrompre fins que no van acabar les operacions que ja havien començat, i fins que no es van connectar els generadors.

Ja sense corrent elèctric, les flames van morir en pocs minuts, però el fum guanyava plantes i obligava a traslladar els malalts cada vegada més amunt. El fum es va escampar amb tanta virulència que fins i tot el personal de la unitat de VIH, situat a l'altra ala de l'hospital, va optar per sortir al carrer perquè la picor a la gargamella era insuportable. Els malalts de l'UCI van ser evacuats per les finestres amb les grues articulades dels bombers.

En un primer moment, tant els mossos com els bombers van acordar confinar tots els malalts de les plantes situades sobre el soterrani afectat en un dels patis interiors, en què es va improvisar un hospital de campanya. Mentre els mossos llançaven matalassos per les finestres per cobrir el terra, els malalts eren traslladats en braços i a pols fins al recinte.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

ANGOIXA PELS NOUNATS La incertesa i l'angoixa va regnar en alguns moments crítics, per exemple, quan les infermeres, les zeladores i les metges de nounats van baixar set plantes per les escales amb els nadons en braços coberts amb llençols mullats. A l'arribar al carrer, van plorar a causa de la tensió.

Una de les evacuacions més angoixants va ser la dels malalts terminals. Amb aquests es va optar per la terrassa de l'hospital. Hi van ser traslladats en braços a través d'una estreta escala de cargol.