Martín Kohan obté l'Herralde amb una història d'opressió escolar

Un argentí, Martín Kohan (Buenos Aires, 1967), i un mexicà, Antonio Ortuño (Guadalajara, 1976), van ser ahir guanyador i finalista dels premis Herralde de Novel.la, que aquest any arriben a la seva 25a convocatòria. Que per cinquè any consecutiu el guardó vagi a parar a un autor llatinoamericà no té, segons Herralde, res de "programàtic". En tot cas, en són responsables "l'atzar i la necessitat", aquesta última vinculada a la implantació de l'editorial en terres transatlàntiques els últims anys.

La parella guardonada es podria definir a base de seny i rauxa. Kohan, autor deCiencias morales,una novel.la d'iniciació, és reflexiu i discursiu. AmbRecursos humanos, Ortuño es mostra molt més explosiu i ferotge, tot i que preguntat per aquest detall confessi, entre rialles, que és "una bona persona".

Ciencias moralesés, en paraules del seu autor, la reescriptura d'un llibre clàssic argentí del segle XIX,Juveniliade Miguel Cané, una novel.la que retrata la claustrofòbica vida quotidiana al Col.legi Nacional de Buenos Aires, on habitualment estudien els pròcers de la nació i al qual també va anar Kohan als anys 80. "Aquesta novel.la té tots els components de l'autobiografia menys jo mateix", afirma per explicar que ha volgut retratar l'entorn que ell mateix va viure però no les seves experiències directes, "perquè així que les visc em semblen poc literàries".

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

EXPERIÈNCIA COL.LEGIAL La novel.la de Kohan, que recentment va publicar a MondadoriMuseo de la revolución,s'instal.la en una tradició que té enLa ciudad y los perros,de Vargas Llosa, una altra novel.la col.legial, un dels seus referents. "Però la meva és més tancada i més íntima --puntualitza l'escriptor--. El meu col.legi manté un règim opressiu en què no es reprodueix l'exterior". El silenci que ressona a la novel.la és bastant significatiu ja que transcorre durant la dècada dels anys 80, els últims de la dictadura militar. "Volia que el malestar estigués donant voltes per aquells voltants, però que no es precisés".

Antonio Ortuño, que és fill d'immigrants espanyols a Mèxic, ha elaborat aRecursos humanos, una novel.la carregada de "mala llet". "Acostumo a escriure cap a la mitjanit, que és una bona hora per odiar", explica, ja que la seva novel.la va precisament d'això, de l'odi extrem que un cap provoca en un empleat i del conflicte extrem que es desencadena a manera de "guerrilla d'un sol home". Comparat amb Houellebecq per la seva ferocitat, s'estima més instal.lar-se en la ironia del millor Evelyn Waugh. "Perquè la meva novel.la --diu-- és una burla íntima però no una denúncia social".