El 'Tirant' de Bieito cavalca a Berlín entre paelles i falleres

Un cavaller medieval, enamorat d'una princesa amb rastes (l'eurovisiva Beth), que viatja del passat al present i del somni a la realitat. Batalles, sexe i banquets en un laberíntic fris pel qual desfilen una fallera --l'emperadriu--, una viuda reposada, cavalls de cartró-pedra, cavallers amb armadures, turbants, sotanes i corbates, i fins i tot la Moreneta. Així és el Tirant lo Blanc que ha portat a escena Calixto Bieito i que, després de la seva estrena a Berlín dijous passat, viatjarà com a representant de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt i arribarà al febrer al Romea.

Al muntatge, de gairebé tres hores, cobra gran protagonisme la partitura de Carles Santos --amb peces d'òpera interpretades per quatre cantants actors-- i la proximitat del públic, al transformar-se l'escenari en una passarel.la amb els espectadors als laterals. Alguns arriben fins i tot a degustar la paella que preparen in situ els actors. Joan Negrié (Tirant), Beth Rodergas (Carmesina), Belén Fabra, Lluís Villanueva, Mingo Ràfols, Nao Albet i Roser Camí encapçalen el repartiment d'aquesta coproducció de l'Institut Ramon Llull i el Teatre Romea sobre el clàssic de Joanot Martorell.

Bieito, que firma la dramatúrgia juntament amb Marc Rosich, ha volgut conservar "la musicalitat arcaica i captivadora" del català original. "M'agrada més el so de les paraules que la semàntica. I aquest és un llenguatge preciós, fins i tot m'ho han dit dos alemanys. No pretenc que s'entengui tot. Quan es representen obres de Calderón tampoc es comprèn i no passa res", va justificar després de l'estrena.

ORGIA SENSORIAL

El director de Plataforma ha inserit els textos que més l'atreien en una intricada dramatúrgia "a manera de collage; de gran retaule, com el del final de l'obra, que evoca els ideals medievals". L'argument s'articula a partir de la invenció de quatre narradors: una organista cega (que representa el lector contemporani); Flor de cavalleria (una ànima guerrera que vigila la croada de l'heroi); Diafebus (la veu irònica de Martorell mateix) i la donzella Plaerdemavida (la mirada voyeur que introdueix l'espectador en els jocs d'alcova). Són aquestes gestes amatòries les que predominen, juntament amb passatges de lluita i taula, com l'escena en la qual Hipòlit (Nao Albet) devora un conill cru. "Forma part del seu aprenentatge en l'art de la guerra, la sang i el sexe", addueix Bieito.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Entre l'elenc sorprèn l'art d'una Beth que afronta la pèrdua de virginitat tant en el pla fictici com en el professional. La cantant, que aborda el primer gran repte interpretatiu (ha fet la comèdia Pels Pèls) i el seu primer top less escènic, està entusiasmada: "Bieito és molt amable. Però hauria preferit anar de princeseta medieval i no de moderna".

"És un festí de sentits, un muntatge molt eròtic", defineix el director del Romea, que subratlla la contemporaneïtat de Martorell. Els transvasaments temporals es veuen reforçats amb imatges actuals sobre una pantalla que situen l'heroi batallant entre els cotxes d'una ciutat, i mostren també la brutalitat atàvica d'avui (toros embolats, matança del porc....). "He buscat tota l'essència festiva de l'original per convertir-lo en una gran festa teatral. Una festa de la virginitat i la innocència, del menjar, de l'art de la guerra i de l'art de la seducció".