La Revolució francesa irromp al Liceu amb 'Andrea Chénier'

El Liceu inaugura aquesta nit la seva temporada operística amb aires de revolució gràcies a Andrea Chénier, l'òpera més coneguda del compositor Umberto Giordano. L'obra, ambientada en el final de la monarquia francesa, obre un dels cursos més ambiciosos del Gran Teatre, amb vuit produccions pròpies. L'acció d'aquest drama històric en quatre actes s'inspira en la vida del poeta André Marie Chénier (1762-1794), autor francès acusat de crims contra l'Estat que va morir a la guillotina. Arrenca en el crucial estiu del 1789 i acaba el juliol del 1794, els últims dies del règim del Terror.

Produïda per The New National Foundation de Tòquio el 2005, la posada en escena de Philippe Arlaud emfatitza el drama amb una escenografia moderna i impactant on la imatge de la guillotina té un protagonisme especial. "El so de la guillotina al caure marca el final de cada acte, que sempre coincideix amb una massacre", va explicar Arlaud.

La partitura, que no es representa al Liceu des de fa 22 anys, necessita unes veus de primera com les dels tres repartiments previstos. En el primer el tenor José Cura, el baríton Carlos Álvarez i la soprano Deborah Voigt encarnen els rols principals de Chénier, Carlo Gérard i Magdalena de Coigny, respectivament. En el segon compta amb Fabio Armiliato, Anthony Michaels- Moore i Daniela Dessì; i a les funcions populars, Carlo Ventre, Silvio Zanon i Anna Xafakhinskaia.

LES DIFICULTATS

El prestigiós mestre Pinchas Steinberg, que torna al Liceu amb aquesta obra, considera que qualificar aquesta peça de verista és un error. "Giordano és un compositor sui generis. És ell el successor de Verdi, no Puccini. Però les seves harmonies no tenen res de verisme i la instrumentació de l'orquestra, tampoc", assevera el músic israelià. El seu mestre va ser un amic íntim de Giordano. Per ell sap que el compositor va considerar sempre un error la manera com es va estrenar l'obra a la Scala el 1896. "Quan Giordano va anar a la Scala a veure l'obra va dir: 'Déu meu, però què han fet amb la meva obra, l'han convertit en una peça simfònica amb veus'. Hi havia moments en què la tessitura dels cantants estava per sota de l'orquestra, que sonava més alta. Això és un error. El treball del director consisteix a remeiar-ho", va dir. "S'ha de crear una atmosfera idònia perquè se sentin els cantants, si no ¿per a què fem òpera?".

José Cura, amb una sòlida experiència en el rol de Chénier, se sent a gust amb l'exigent Steinberg.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

"Aquestes òperes hiperorquestrades estan en mans del director. Quan no penses com ell, pateixes. Aquest cop no crec que passi perquè tinc el director just", va aclarir. Al seu costat, Carlos Álvarez, que es va estrenar com a Carlo Gérard a Viena la primavera passada, va reconèixer sentir certa enveja. "Tot i que Giordano va ser més amable amb la tessitura del baríton, a vegades m'agradaria ser tenor per poder cantar aquesta òpera". La seva intenció és reflectir vocalment els canvis d'un personatge clau a l'obra que comença com a lacai i acaba dirigint la Revolució com a lloctinent de Robespierre.

Per a la nord-americana Deborah Voigt abordar per primera vegada el rol de Magdalena de Coigny suposa "un repte important". "Faig anar de bòlit els meus companys i el mestre. Els agraeixo la paciència perquè jo encara estic treballant i lluitant amb el personatge", va admetre.