Les companyies

Red Eléctrica admet que cal reforçar les línies de Barcelona

L'estructura de l'estació de Collblanc, comprada a Fecsa, va agreujar l'accident

Atienza diu que el sistema guanyaria seguretat amb més interconnexions

2
Es llegeix en minuts
RAMON COMORERA / BARCELONA

El sistema elèctric que alimenta la ciutat de Barcelona hauria de millorar amb una malla més densa de línies i transformadors. Això donaria robustesa a la xarxa i augmentaria la interconnexió energètica (redundància en termes tècnics), i la possibilitat de reduir l'efecte d'"incidents extraordinaris" com el que ha deixat la ciutat a les fosques. El president de Red Eléctrica de España (REE), Luis Atienza, va aterrar ahir a Barcelona i així ho va reconèixer, encara que tot seguit es va justificar dient que en quatre anys la inversió "s'ha multiplicat per tres". De 200 a 600 milions, va assegurar, però sense detallar en què i a tot Espanya.

El responsable de REE va parlar de "revisar en profunditat el conjunt de la xarxa", la de transport d'alta tensió (que depèn de l'empresa estatal) i la de distribució de mitjana i baixa tensió (a càrrec de la privatitzada Fecsa-Endesa). Atienza va al.ludir als problemes que genera la forta i concentrada demanda d'electricitat a les grans ciutats i a "les dificultats per col.locar transformadors a les zones cèntriques". I va proposar "plantejar" aquests fets a l'Administració a més de sostenir que "Madrid, València, París o Nova York tenen els mateixos problemes".

De moment, REE "no sap perquè va caure el cable de 110 kV", pertanyent a Fecsa, com tota la subestació de Collblanc, origen del desastre, fins que l'empresa estatal va comprar les instal.lacions el 2003. Atienza va dir que "no és normal que cables d'aquesta tensió estiguin per sobre d'altres de 220 kV" i va reconèixer que ara "la subestació no es construiria amb aquesta estructura".

140 MIL.LISEGONS

Les proteccions per contenir la sobrecàrrega d'un curtcircuit d'aquesta magnitud "van funcionar com està establert, i van tallar el corrent al cap de 140 mil.lisegons del contacte dels cables", segons va afirmar Lluís Pinós, delegat regional de REE.

D'aquesta manera, els danys "van quedar confinats a només tres subestacions" (la cremada Maragall, Urgell i les Corts) de les 15 que hi ha a Barcelona per canalitzar el corrent d'alta tensió als altres transformadors del sistema. Aquests la converteixen, al seu torn, en electricitat de mitjana i baixa tensió amb la finalitat que arribi a 220 volts als abonats domèstics. El dubte que persisteix després de l'argumentació és si aquest brevíssim marge de temps abans que els equips es destrueixin és realment suficient.

El responsable de REE a Catalunya va considerar que l'accident de dilluns "és el més greu que hi pot haver en una xarxa elèctrica". I va arribar a dir que "és de manual d'electrotècnia". Els directius de REE van procurar ahir no donar la culpa del desastre a Fecsa. Atienza va reiterar que "no volia atribuir cap responsabilitat" per centrar la qüestió en la recuperació del servei. Cosa de la qual, no obstant, es va distanciar "perquè REE ni tan sols coneix els abonats".

INSTAL.LACIONS DE FECSA

Notícies relacionades

En qualsevol cas, sí que va revelar que el manteniment de les línies que REE va comprar a Fecsa-Endesa són objecte d'"un pla de modernització i renovació per adaptar-les al nivell de fiabilitat de la resta d'instal.lacions de l'empresa". No obstant, aquest procés, va afegir Atienza, es fa "de manera escalonada en el temps".

El director de Relacions Institucionals de Fecsa-Endesa, Albert Alegre, per la seva banda, havia demanat poc abans al Centre de Gestió d'Emergències Municipals la "col.laboració solidària" dels barcelonins per reduir el consum.