Colm Tóibín: "El problema de BCN és que és maca"

Escriptor i periodista (Enniscorthy, Irlanda, 1955). Va viure a Barcelona, on va aprendre català, entre el 1975 i el 1978. Estiueja a Ferrera de Pallars.

L'escriptor irlandès Colm Tóibín va situarUn llarg hivern, una de les narracions del seu últim llibre,Mothers and sons,al Pallars Sobirà: en un poble amb quatre cases i ple de conflictes silenciats, una dona desapareix en una nevada. Edicions La Campana el publica de forma independent traduït al català

--Els personatges de la seva narració surten a caçar els últims óssos del Pallars però ja estan motoritzats. Retrata just el final d'un món.

--Situo els fets en els 50. El fill de la masia probablement acabarà en una fàbrica de Barcelona. En la primera versió, les enemistats al poble venien de la guerra civil. Però era massa obvi, i vaig preferir atribuir-les a les guerres del món rural, per l'aigua o per uns límits.

--¿Queda res d'aquest Pallars?

--Ferrera encara és molt diferent del poble del costat, Burg. Però aquell món de pagesos aïllats, fet de finestres, ulls i una memòria molt llarga, va acabar a tota l'Europa rural a mitjans dels 60.

--Les històries dels personatges --l'alcoholisme de la mare, l'homosexualitat del fill-- no se sap d'on vénen ni com acabaran...

--Quan vaig escriure el llibre vaig parlar molt amb el pintor abstracte Howard Hodgkin. En els seus quadros, les seves línies no comencen ni acaben. Ell em va explicar que l'ull sap omplir l'espai buit. He intentat fer el mateix. Dic que una dona té problemes amb l'alcohol. No explico per què, però el lector s'ho pot imaginar. El protagonista no pensa mai que és homosexual. Però el lector ho sap pel seu joc de mirades amb un Guàrdia Civil, i sap quines implicacions té això en un món rural.

--En un conte de Mothers and sons parla d'un sacerdot jutjat per abús de menors. ¿Prefereix la venjança legal dels EUA i Irlanda o el silenci espanyol?

--L'escola on vaig estudiar s'ha fet famosa perquè molts dels meus professors van anar a la presó. El més important és que la gent sàpiga què va passar, i que no es pot repetir. S'ha de trencar el silenci, que és el que ha deixat ferides més profundes en les víctimes d'abusos.

--Va ser a Barcelona de 1975 a 1978, i el 1988. ¿Enyora aquells anys?

--Avui, si vas al Barri Gòtic o a la Rambla, entres en un món a part. La gent normal abans anava a la Rambla a passejar. Ara ja no, només hi trobes turistes. El que em sembla meravellós, en canvi, és com en cinc anys s'han creat noves comunitats com la pakistanesa al Raval. Això demostra que Barcelona és una ciutat dinàmica. El problema que té és que la ciutat és tan maca que la gent la vol visitar.

Notícies relacionades

L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar

Les parades de floristes de la Rambla estrenaran quioscos desmuntables

--¿Catalunya extirpa el castellà o deixa morir el català?

--¿Al Pallars, qui parla castellà? Uns equatorians que acaben d'arribar. ¿I Barcelona? Sempre ha estat diferent. Hi ha un món català --també la burgesia urbana-- que manté les seves tradicions i la seva cultura sense interrupció. I al mateix temps, Barcelona és una ciutat mundial, amb dues llengües. És increïble, però sempre ha estat així.