Bieito encerta de ple en la diana

'Plataforma', el muntatge de Calixto Bieito basat en la novel.la de Michel Houellebecq, ha recalat al Romea. La peça arriba a Barcelona després de ser estrenada a l'agost a Edimburg i representada a Madrid. Els periodistes Gonzalo Pérez de Olaguer i Ramón Vendrell contraposen les seves impressions sobre l'obra. Els lectors també podran opinar en el fòrum d'iCult (www.elperiodico.com).

L'espectacle creat per Calixto Bieito a partir de la novel.la de Michel HouellebecqPlataforma(2001) és un dels millors vistos aquí els últims anys. Per un costat tenim un text compromès, políticament incorrecte, que planteja qüestions actuals i per un altre una interpretació coral de molta altura i una en particular, la de Juan Echanove, extraordinària. I tot a través d'una història de turisme sexual tractada sense concessions i amb sensibilitat. A l'estrena hi va haver fortes ovacions i cap rebuig, a pesar de les pel.lícules porno que es projecten, el llenguatge provocatiu, les accions sòrdides entorn al sexe i la contínua presència d'una dona despullada, que emana poesia.

Plataformaexplica la història de Michel (Echanove), un funcionari solitari i avorrit de la seva vida que, fastiguejat delspeep showi de les cabines pornogràfiques, viatja a Tailàndia, obsessionat pel sexe. Houellebecq retrata les misèries d'Occident i les seves relacions amb l'Orient i llança un cant a l'amor. Oratori teatral estructurat amb monòlegs del protagonista i dels seus companys de viatge, que expliquen les seves "gestes" i donen la seva posició moral davant temes concrets.

Crítica social i provocació. L'au-

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

tor llança dards enverinats --"Hem creat un sistema de vida en què ja no podem viure" o "Mentre existeixi l'islam no hi podrà haver concòrdia al món"-- i planteja debat. En escena hi ha, entre masturbacions i pornografia, la base d'una reflexió sobre monoteismes, el catolicisme, el racisme, la hipocresia social. I un bell discurs sobre l'amor. ¿Molts temes? Doncs sí, però plantejar-los és un objectiu d'un teatre compromès.

Una estructura giratòria d'Alfons Flores permet veure tres espais: una barra per la qual corre l'alcohol, el saló d'un hotel i unpeep-show. Espais per a sis esplèndids actors que mantenen la tensió i el silenci del públic. Echanove emociona: humà, gran, profund. Marta Domingo enamora des de la sensibilitat. Carles Canut, Mingo Rafols, Lluís Villanueva i Boris Ruiz tenen el seu moment de glòria, en els quals llueixen la seva categoria. Belén Fabra resol amb exquisida autoritat el seu difícil personatge, obligada a estar despullada tota la funció. El millor Bieito dels últims anys.