Clint Eastwood il.lumina Berlín amb un al.legat antibel.licista en japonès

Clint Eastwood participa en la secció oficial de la Berlinale, però fora de concurs. Si competís, l'Ós d'Or cobraria vida per abraçar-lo.Cartas desde Iwo Jimaés una obra mestra, un film concebut perquè el pas del temps el faci encara més fort. És un relat èpic, apassionant i tan sensible com veraç sobre l'absurditat de la guerra. Després de la projecció, el públic va acabar ahir com un gegant rendit al director. Minuts després, els aplaudiments ni se sentien de tant "bravo" que va acompanyar la seva entrada a la roda de premsa.

A diferència de Robert De Niro, que la vigília no va voler entrar en argumentacions compromeses, Eastwood, de 76 anys, no va tenir cap problema a desxifrar els missatges de la seva pel.lícula. El primer és ben clar: "Tant és la guerra o el país, sempre hi haurà propaganda manipulada per tots dos bàndols polítics".

Cartas desde Iwo Jimaés la història segons els vençuts, els soldats japonesos atrapats en una de les batalles més sagnants de la segona guerra mundial. Hi van morir 22.000 militars nipons i 6.800 de nord-americans. El cineasta recorda que va créixer a l'Amèrica dels anys 40, quan la maquinària propagandística ho acaparava tot. "Nosaltres érem els nens bons i tota la resta eren els dolents". Per això va voler fer aquest film en japonès, per dir que la guerra fa el mateix mal a qualsevol país, i que "totes parteixen dels mateixos errors i objectius, independentment de les cultures involucrades". I afegeix que aquesta contesa va ser alguna cosa més: "Va ser un xoc entre dues cultures que no es coneixien entre si".

DIVENDRES S'ESTRENA

La cinta, que s'estrena a Espanya divendres, és la mirada oposada a la del guanyador, al qual Eastwood ja va dedicarBanderas de nuestros padres. En aquella entrega, també produïda per Spielberg, el director aborda "l'heroisme i la falsa fama", i es posa a la pell de tresmarinesque van pujar a la muntanya Suribachi amb les estrelles i les barres nord-americanes, un espurneig d'història congelada que Joe Rosenthal va captar el 23 de febrer del 1945.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Cartas desde Iwo Jimaés el revers d'aquesta icona del fotoperiodisme, una imatge presa en una illa volcànica, l'única font d'aigua dolça de la qual era la pluja, però un lloc estratègic per situar bases militars. "Sento fascinació per la cultura japonesa. Aquesta pel.lícula neix de la curiositat. Sóc un aprenent lent, però al final aprenc bé. Ara em sento un director japonès". Rodar en un idioma estrany no ha representat cap problema. "Totes les llengües mouen emocions".

Sobre els paral.lelismes amb l'actualitat, Eastwood considera que hi ha una diferència clau. "En la guerra hi pot haver herois, en el terrorisme no". Tanmateix, eludeix parlar dels Oscars. Després de guanyar el Globus d'Or com a millor pel.lícula de parla no anglesa,Cartas desde Iwo Jimaaspira a quatre estatuetes: pel.lícula, director, guió i edició de so. S'ha quedat fora el protagonista, el gran Ken Watanabe, que encarna Tadamichi Kuribayashi, l'oficial japonès encarregat de la defensa de l'illa i autor de les cartes de les quals parteix el relat, un aristocràtic tinent que apreciava la cultura nord- americana. L'actor va dir que aquesta pel.lícula és una gran oportunitat per meditar. "Hem d'aprendre el que ens ensenya la història".