'EL JARDÍ ABANDONAT', viatge a un Santiago Rusiñol desconegut

AUTORSantiago Rusiñol

DIRECCIÓFrancesc Nel.lo

ACTORSTeresa Cunillé, Nausica Bonnin

TEATREEspai Brossa

ESTRENA25 de gener

L'Espai Brossa recupera un dels textos menys coneguts deSantiago Rusiñol(1861-1931),El jardí abandonat,escrit l'any 1900, d'alt contingut simbolista. El primer encert del director,Francesc Nel.lo,ha estat fugir de qualsevol intent de posar al dia l'obra i respectar l'estètica original com un teatre documental.

Nel.lo,un dels directors més compromesos i interessants del teatre independent dels 60 i 70, aconsegueix un muntatge detallista i sensible, mantenint una poesia assumida per l'esperit decadent dels personatges. Amb tot, el muntatge es permet llicències respecte a l'original: s'hi suprimeixen alguns personatges, es rebaixa el protagonisme d'altres i se n'hi introdueix un de nou que ve a ser el mateix autor.

UnRusiñolque no té res a veure amb l'autor popular d'obres comL'hèroeoEls savis de Vilatrista.Aquí l'espectador conviu amb un món en decadència i uns personatges --l'àvia (Teresa Cunillé) i la néta (Nausica Bonnin)-- marcats per la nostàlgia i la inclinació per unes formes que la revolució industrial aviat deixaria definitivament enrere.El jardí abandonatés un plat exquisit, condimentat amb cura i tremendament evocador d'una època i unes circums-

tàncies. Un quadro simbolista.

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

La representació està marcada al seu torn per una buscada fragilitat, i a això hi contribueix el to de la interpretació, bona i meritòria. Es recupera la veteranaCunillé,que exhibeix amb naturalitat l'enorme nostàlgia del seu personatge; iBonninsegueix sent una molt jove actriu que va a més, i que supera les seves intervencions als culebrons de la televisió.Iván Moralesencarna dos personatges de manera correcta, amb algunes escenes ben resoltes.

L'encert deNel.loés també l'escenografia, que evoca l'època que descriuRusiñol.I concretament destacable és la il.luminació deTomàs Pladevall,que aconsegueix l'ambient crepuscular on acaben enfonsant-se els personatges.