Espert, Gómez i Homar, un trio de luxe per al TNC

Per Sergi Belbel, director del TNC, formen "un autènticdream team". I per Ferran Madico, responsable del Centre d'Arts Escèniques de Reus, són "la bomba de la temporada, uns semidéus". Es refereixen a Núria Espert, José Luis Gómez i Lluís Homar, el trio protagonista de la corrosiva comèdiaPlay Strindbergque avui i demà es presenta a la capital del Baix Camp i el dia 18 s'instal.larà al Teatre Nacional de Catalunya fins al 4 de febrer. L'obra és una producció del Teatro de la Abadía de Madrid i suposa el seu debut en aquesta sala. Però no només això. També el retrobament d'Espert amb el TNC després de nou anys d'absència.

"Aquí vaig interpretar el meu únic Txékhov, aquellaGavinaamb Flotats que tantes alegries em va donar", va recordar ahir Espert en la presentació davant la premsa. "I retorno amb un espectacle amb tanta intensitat i força que s'ha convertit en el que més satisfaccions m'ha donat fins ara. Des de casa, a Madrid, segueixo totes les vicissituds d'aquí. I m'encanta que el públic català pugui veure com es desenvolupa una carrera tan, tan, tan llarga com la meva".

L'obra, que es va estrenar el novembre passat, va propiciar també per primer cop la trobada a la tarima d'aquests tres popes de l'escena. Tot un duel interpretatiu que ha comptat amb l'eficaç direcció del responsable del Théâtre de l'Odéon de París, el prestigiós Georges Lavaudant.Play Strindbergés un metafòric combat de boxa entre tres personatges duts a l'extrem. Estructurada en 12 assalts, l'obra de Friedrich Dürrenmatt recrea en clau de comèdia negra l'inclement duel conjugal de laDansa macabrad'August Strindberg, desposseït de tot adorn i desproveït de qualsevol escapatòria.

"La tensió és tanta, però el text és tan divertit, que la gent riu i fins i tot crida al veure que els monstres que té davant són reals i sincers, viscerals i ferotges. El públic hi participa com si formés part de la reunió, però no sap si ha de marxar corrent, llançar-se directament per la finestra o quedar-se", va relatar l'actriu.

La comparació amb l'agut¿Qui té por de Virginia Wolf?que va abordar amb el desaparegut Adolfo Marsillach és inevitable. Espert, però, va assegurar que "per sort, no tenen res en comú". "És cert que tots dos beuen de laDansa macabra, però¿Qui té por de Virginia Wolf?no m'ha agradat mai. No me la crec. Vaig acceptar fer-la perquè era el retorn d'Adolfo a la interpretació, però no em va fer sentir realitzada com a actriu. Va ser una manera de tancar un cicle. I vaig tenir el plaer de veure a primera fila la millor interpretació de Marsillach de la seva vida".

El director de La Abadía, Jose Luis Gómez, va explicar que quan va veure l'obra que ara tenen entre mans,Play Strindberg, tampoc li va agradar. "Quan vaig parlar amb la Núria de fer per fi alguna cosa plegats em va venir aquest text a la memòria que vaig veure de jove. No em va entusiasmar, és cert, però vaig pensar que no la dirigiria jo i que es podria tractar d'una altra manera".

LLENGUATGE DIRECTE

Notícies relacionades

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El bus esborrat per Google Maps quadruplicava la mitjana de viatgers

Gómez va alabar, això sí, el llenguatge de Dürrenmatt: "És clar, va directe al gra, al cor, una miqueta més avall, una miqueta més amunt i una miqueta encara més avall". Així com "el delicat encaix de relacions que estableix, en un espai físic tan reduït".

Homar, per la seva part, va agrair poder treballar "amb aquests dos mestres" i va fer un símil esportiu: "És com si a un jugador de bàsquet li demanessin que jugués a la NBA, amb els més grans".