Recha estrena un relat sobre la dificultat de crear

Un gegantí peix gat d'hàbits nocturns i d'exòtica procedència neda a les quietes i profundes aigües de l'embassament de Mequinensa, a la riba de l'Ebre. A la superfície, David busca el seu germà bessó Marc que, en un joc de miralls, no és un altre que el mateix director de la pel.lícula en què tots dos estan submergits, com aquest estrany peix que un dia del 1974 va portar un pescador alemany.Dies d'agost, que s'estrena el 5 de desembre, és un sorprenent i original homenatge al periodista Ramon Barnils, i sens dubte, una de les pel.lícules més personals de Marc Recha.

El cineasta se situa, amb el seu germà David, a l'epicentre del relat a l'assumir el paper protagonista i emprendre d'aquesta manera un viatge iniciàtic rere la recerca de la creació pura."No tenia guió, només un mapa",condensa Marc Recha (l'Hospitalet, 1970), que defineix la seva generació, a la qual pertanyen els personatges"a la deriva"que apareixen aDies d'agost, com a desarrelada, apàtrida i llibertària."Anem per lliure",considera el director.

La pel.lícula gira, segons ell, en l'òrbita de voler mostrar l'enorme paret amb què xoca un autor a l'hora de crear. De no caure a la xarxa de les idees preconcebudes."La impossibilitat de plasmar en papers mínimament ordenats una època de la qual parlava un home".I aquest personatge que el porta a rodar una pel.lícula intimista és Barnils, per a ell un conversador incansable, d'una ironia imparable."El pòsit d'uns dies que molts han oblidat, o que no volen recordar",afegeix en referència als anys de la república, un temps en què el paradís"encara"era possible.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La primera idea de Recha va ser realitzar un diari sonor amb gravacions de converses de persones pròximes a Barnils, des de Juan Marsé fins a Quim Monzó. El cineasta reconeix que després de dies tancat escoltant les entrevistes va quedar saturat. Necessitava posar terra entremig, una certa distància per valorar què feia amb tot el material recol.lectat. Va trucar al seu ajudant de direcció (Pol Rodríguez) i li va proposar anar-se'n al poble on havia nascut la mare de Barnils, un lloc pròxim a l'embassament del peix gat."Allà, banyant-me a les seves aigües em va venir la idea que els dubtes i peripècies que tenia a l'hora d'emprendre el rodatge es convertissin en la raó de ser de la pel.lícula".

El film ha seguit una trajectòria itinerant. Primer, com aroad movieque recorre els paratges de la Llitera, la Noguera i el Delta de l'Ebre. I després, per un intens periple que l'ha dut pels festivals de Locarno, Toronto, Sant Sebastià, Nova York, Sitges, Londres i Montpeller. Benecé ha produït la cinta, que parteix d'una proposta del Màster Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. Xavier Atance, directiu de Benecé, alerta de l'absència de circuits que garanteixin l'exhibició de pel.lícules d'autor en versió original."Aquestes sales estan en vies de desaparició",lamenta.