Bieito encén Edimburg amb la controvertida 'Plataforma'

Juan Echanove ho va advertir:Plataformade Calixto Bieito és un material altament explosiu, però la detonació no va venir dimecres a la nit al teatre Royal Lyceum d'Edimburg, on l'obra va tenir l'estrena mundial, per l'abundància de sexe ni per l'escabrositat del tema --el turisme sexual-- ni per la presumpta incitació a l'odi racial que conté la novel.la original. L'explosió --metafòricament parlant-- es va produir per l'excel.lent interpretació d'un superb Juan Echanove en el paper de Michel, un trist funcionari fastiguejat del món que li ha tocat viure i que troba la redempció en l'amor --¿per què en diuen amor quan volen dir sexe?-- d'una executiva de l'empresa turística.

El treball d'Echanove ha impressionat tant els britànics que li ha valgut el premi a la millor interpretació del festival. Va ser Echanove, senyor absolut de l'escenari, qui es va emportar els aplaudiments més encesos i això que els escocesos no són per regla general gaire expressius a l'hora de demostrar el seu gust a la platea. De fet, el director del festival, el carismàtic Brian McMaster, responsable en bona mesura de la projecció internacional de Calixto Bieito, va ser molt clar, rotund i concís al qualificar l'obra:"Magnífica".

No totes les apostes de McMaster per Bieito han estat tan ben acollides. Per això la recepció dePlataformaes pot considerar un final feliç ja que és l'últim any del seu mandat.

Bona prova de l'èxit de Calixto Bieito és que, igual que les estrelles del rock, té els seus seguidors incondicionals, alguns d'ells, com per exemple una parella d'italians que van anar a saludar-lo a la sortida del teatre, el segueixen d'estrena en estrena."Hem vist tots els seus muntatges operístics. És un gran creador, i en aquesta obra ho ha demostrat",van dir.

VIOLÈNCIA I FÚRIA

Plataforma, el muntatge, és una obra molt dura i a l'altura de les expectatives. Era previsible, si Bieito ha estat capaç de trobar violència, fúria i sexualitat desfermada en clàssics aparentment més innocents, què no farà en la verinosa de Houellebecq que li serveix de suport. Bieito i Marc Rosich han fet trossos l'original i l'han transformat en una sèrie de monòlegs i alguns diàlegs per tornar a construir la història amb molta més riquesa formal.

L'escenografia giratòria d'Alfons Flores inclou un piano forrat de pell de tigre, unes cabines depeep-showi uns sofàs situats davant d'un televisor. En aquestes coordenades, símbol de la caduca civilització occidental, es desenvolupa una història dolorosament masculina amb totes les referències possibles a la pornografia. Així el cos nu de Belén Fabra forma part del mobiliari i en algun moment passa a ser un objecte més utilitari, com en la impactant escena en què es converteix en una planxa de surf.

No hi falten fragments de cine porno, nines inflables i enginyoses evocacions de l'ejaculació. Però allò verdaderament escabrós de l'obra, més que en les imatges, es troba al text --a vegades excessivament discursiu, l'únic taló d'Aquil.les-- que deixa anar perles d'aquest calibre:"El més semblant a Déu és el cony d'una dona".

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Però allà hi ha Echanove per recollir aquest material i oferir-li la dimensió humana que l'autor, Houellebecq, no li va donar en cap moment. Carles Canut, Mingo Ràfols, Lluís Villanueva i Boris Ruiz --el seu parlament procedeix deLa possibilitat d'una illa--, aquests grans actors de la companyia Romea demostren una vegada més la seva generositat al convertir-se en meres marionetes accionades per l'únic personatge viu que apareix a l'obra, aquest Michel/Echanove que en el monòleg final hi deixa l'ànima:"Hem creat un món en el qual no es pot viure i el que encara és pitjor, l'hem exportat".És en aquest moment quan l'espectador sent que el sexe i la transgressió són mers recursos per mostrar l'angoixa de l'home modern a través d'una mirada desoladorament pessimista.

L'obra de Bieito viatjarà a mitjans d'aquest mes a Viladecans per estrenar-se a Catalunya i farà temporada al Romea, la seva casa escènica."Llavors estarà molt més madura",promet el director.