La tarda lliure del vicepresident Puigneró

Jofre, que és periodista però que en l’actualitat exerceix de secretari de Difusió de la Generalitat, la trucada el va agafar entrant a la Casa de Llibre i sense gairebé temps per desenganxar-se de la seva pesant motxilla, va habilitar a primera fila aquests quatre llocs que li havien sol·licitat. Tot això passava mentre arribava en bici la seva editora Glòria Gasch i els periodistes Marta Romagosa, Olga Suanya, Jordi Ramos o Jordi Basté. Minuts més tard va entrar el conseller Jaume Giró, que sí que tenia l’agenda al màxim però va poder fer un lloc enmig de les intenses negociacions de pressupostos que està portant a terme aquests dies. Ells, juntament amb Jofre i els seus fills Martina i Jan, van ser els protagonistes de l’acte. Entre altres coses perquè el llibre sorgeix després d’una conversa entre la Martina i el seu pare en ple confinament. Un conte excel·lent per llegir en alt i que serveix per aprendre a descansar a base d’analitzar diverses parts del cos.

Llombart va estar acompanyat per la seva família i la periodista Mònica Usart, que va fer una presentació ‘treballada’. A l’acabar es va parlar de política i del desastre del Barça del dia anterior. Puigneró és culer i soci, Giró es va salvar rebutjant en l’últim minut la vicepresidència econòmica, Basté domina el tema i l’editora Glòria Gasch és de les que va apagar la tele després del zero a dos...

En fi, que Jofre Llombart ha deixat per un temps el periodisme i que després de dos llibres de política s’ha decidit per un per fer dormir. O sigui, el mateix que ens provoquen alguns polítics.

«La meva il·lusió és obrir a Barcelona»

A l’Eixample, just a l’encreuament entre el passeig de Gràcia i la Diagonal, em cito amb el xef Antonio Bachour que acaba d’aterrar a Barcelona. Bachour és un prestigiós pastisser nord-americà nascut a Puerto Rico i de pares libanesos. Un paio encantador amb més d’1 milió de seguidors a Instagram, que ha fet classes a més de 60 països i que des de petit sent passió per la pastisseria. M’explica que la seva mare és la millor cuinera del món i que cuinava per als seus sis germans i el seu pare, i a sobre cada dia els preparava unes postres diferents. L’Antonio, que ja era molt llaminer, es va fixar en allò i aviat va començar a treballar en pastisseries. No obstant, als 16 anys va tenir un tumor a la llengua en què els més optimistes li donaven cinc anys de vida. Es va recuperar i després de molts mesos a l’hospital va sortir amb ganes de tornar a cuinar pastissos.

Notícies relacionades

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | S’incrementa un 15% la delinqüència a Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat

Interrompuda la circulació de trens a Montcada per la caiguda d’un arbre a la via

Va estudiar a Nova York i, des d’aleshores, fort com un roure, ha creat un negoci que sembla que no té límits. Adora Barcelona i destaca la bona pastisseria que es fa aquí. Fa dues setmanes va estar donant un curs a l’escola d’hostaleria Hoffman i la setmana que ve viatja a Qatar, on també el volen fitxar. «Això sí, el meu somni és obrir una pastisseria a Barcelona» em confessa des de PACE Gastro. El primer ‘venture studio’ especialitzat en el sector de la gastronomia. Una espècie d’agència de xefs que va des de l’acompanyament en la gestió de les seves carreres professionals o la gestió de marca i nous projectes. PACE gastro també compta amb l’assessorament en màrqueting i comunicació del CEO de McCann, Enric Jové. Doncs això, que si Bachour obre a Barcelona serà una gran notícia.

Una cosa més que un restaurant

Com és una notícia excel·lent l’obertura del nou restaurant que ocuparà el lloc del que va ser el Beltxenea i després el Rilke. Es dirà JOK. Nom que respon a les inicials del periodista Joan Maria Pou, l’empresari Oriol Badía i el restaurador Kim Díaz. Un local de cuina catalana espectacular que obre aquesta setmana i que promet sorpreses. A més, i paral·lelament al projecte gastronòmic, existeix un projecte cultural amb presentacions de llibres, club de lectura, esmorzars, tertúlies... Doncs això, una cosa més que un restaurant.