Un hort urbà (i solidari) a Pedralbes

Doncs sí. Sergi Ferrer Salat produeix cada any entre 70 i 80 tones de fruites i verdures que destina als més necessitats i que, a la seva manera, també ajuda a tenir una ciutat més sostenible. Ferrer Salat és el propietari d’una de les farmacèutiques més importants del país i el 2020 figura entre les 150 famílies més riques d’Espanya i les 50 de Catalunya.

No obstant, Ferrer Salat destaca més pel seu perfil de mecenes i filantrop que pel d’empresari i no se n’oculta. És més, un diria que se sent més còmode en aquest paper i que dedica més temps a l’activitat cultural i social que a guanyar diners. Tant és així, que el seu discurs fins i tot crea discrepàncies en certs entorns empresarials. Fa uns anys una afirmació seva va crear enrenou entre la societat civil: «Si el 50% del patrimoni de les ‘Family office’ es destinés a causes socials, el país aniria millor». Doncs això, que a Sergi Ferrer Salat l’hem vist en el primer vídeo de l’Acadèmia de Gastronomia Catalana que presideix Carles Vilarrubí, que han realitzat diversos acadèmics i que es ja es pot veure a través del canal de Youtube.

L’horitzó de l’alcaldia

Elsa Artadi ha sigut coherent en la seva decisió de no acceptar la vicepresidència del Govern de la Generalitat i seguir amb el seu projecte municipal. No obstant, no va encertar en els seus pronòstics en els quals afirmava que seria l’única candidata a l’Ajuntament de Barcelona que repetiria. Aquesta setmana hem sabut a través de l’exministre Salvador Illa que Jaume Collboni tornarà a encapçalar la llista del PSC. L’alcaldessa Ada Colau ha canviat d’opinió. O sigui, que també repetirà, com va avançar aquest diari en portada amb crònica de Toni Sust.

En fi, que ja ha començat una nova campanya política que durarà dos anys. Temps tindran de parlar de projectes, idees i de treballar per tenir una ciutat més sostenible. Doncs mirin, per començar, els proposo que ens conscienciïn tots a deixar el cotxe o deixin de fer més carrils bici. Les dues coses són inviables. Està bé que uns proposin crear més horts urbans però de res servirà si no ens podem moure...

Agbar, amb Ricky Rubio

A la candidata Colau imagino que no li agradarà que Agbar torni a l’activitat amb actes públics. Després d’un any sense gaire presència a causa de la pandèmia, la companyia d’aigües de Barcelona va estar recolzant la Fundació Ricky Rubio. El basquetbolista de l’NBA va aterrar procedent dels EUA i va assistir a la presentació del projecte Community Team dirigit a la formació de valors de la població infantil a través de l’esport.

Ricky, que és una persona molt implicada en temes socials i que realitza una gran tasca a través de la seva Fundació, és pare d’un fill d’un any i l’espera un estiu atrafegat abans de tornar a Minnesota. Això sí, potser abans ens dona alguna sorpresa. A l’acte, aquesta vegada realitzat al Masnou, va ser present també el director general d’AgbaR, Emili Giralt, que, com el seu president, Àngel Simón, està molt atent a tots els moviments polítics d’aquestes últimes setmanes.

Els Joglars, al Paral·lel

Notícies relacionades

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | S’incrementa un 15% la delinqüència a Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat

Interrompuda la circulació de trens a Montcada per la caiguda d’un arbre a la via

I, finalment, destacar que els Joglars van estrenar obra aquest dimecres a Barcelona després de sis anys sense fer-ho. Va ser a l’Apolo que, casualment, gestiona una companyia madrilenya. Per cert, quan un passa per davant del teatre, al Paral·lel barceloní, aprecia que al cartell destaca el següent missatge: ‘Catalunya és una nació. Ho sap el Papa, ho sap La Caixa i el Borbó’. Sens dubte, una declaració d’intencions del que un després pot trobar-hi dins. ‘Senyor Rossinyol’ és el títol de l’obra que ha dirigit Ramón Fontseré i que a través de l’humor satiritza el nacionalisme.

A l’estrena no va assistir cap autoritat. Ni d’uns, ni d’altres...