El Barça pateix per arribar a les semifinals de la Champions

Va costar molt. Més fins i tot del que assenyala la derrota, la primera de la temporada del Barça. Va costar perquè el City va portar les blaugranes a un nivell d’estrès que el va fer patir per colar-se en les semifinals de la Champions per quarta vegada en els cinc últims anys. L’excel·lència d’una obra ben feta des de fa bastant temps. Però la Copa d’Europa exigeix sempre el millor. I les blaugranes, sobretot en la primera meitat, no van estar a l’altura del que són i representen, tot i que va ser molt més mèrit del Manchester City.

Va necessitar esperar gairebé una hora de partit perquè Oshoala, que va viure ofuscada fins aquell moment perquè tot el que tirava era repel·lit per Roebuck, una magnífica i jove portera, va trobar l’escletxa necessària per marcar el gol de l’empat, que era, en realitat, el gol del pas a semifinals gràcies a un resultat global de 2-4.

Ara l’equip blaugrana espera rival, pendent del desenllaç de l’eliminatòria entre l’Olympique de Lió, que va guanyar en l’anada (1-0) el París SG. Fins al 18 d’abril no el coneixerà el Barça, que va viure un partit inusual perquè no va tenir la pilota com sol tenir-la, arrabassada en moltes fases del xoc per l’atrevit i punxant City. Fins que Oshoala va acabar amb tanta por.

El Barça no va començar gens bé. Tot just 75 segons de partit i ja havia rebut dos córners, el senyal del perill que estava a punt d’arribar. El City va entendre que només tenia un camí: pressionar i arraconar l’equip de Lluís Cortés al més a prop possible de Sandra Paños. Així ho va fer amb astúcia i, sobretot, ferocitat defensiva en la recuperació de la pilota. Una pilota que no van tenir, en cap moment, les blaugranes. Acostumades elles a tenir-la sempre, els costava a Manchester anar-hi darrere perquè no arribaven mai a temps.

Error defensiu

El City tenia el partit on volia. Eren agressives. Amb i sense pilota. I precises en les accions a pilota aturada. Al quart córner va trobar la recompensa que tant buscava: un gol per alimentar la seva esperança. Resulta una cosa noticiable que Paños, la portera del Barça, que només havia encaixat quatre gols en 19 partits, encaixés el cinquè. I, després, el segon del City de penal. El conjunt de Lluís Cortés mai havia rebut dos gols aquesta temporada.

Més noticiable encara va ser el procés previ. Un córner mal defensat perquè les blaugranes van permetre fins a tres opcions de rematada dins de l’àrea petita. I en la tercera i última va anotar Beckie amb summa facilitat. L’assolellada tarda de Manchester adquiria llavors un to ombrívol perquè el City ja tenia el primer botí: un gol. I a més, havia omplert de nervis els barcelonistes, que van necessitar 10 minuts més per desemmandrir-se amb una cavalcada de Graham, repel·lida felinament per Roebuck, la portera de l’equip anglès, abans que Oshoala topés amb el cos de Bronze, que va salvar miraculosament el gol de l’empat.

Almenys, el Barça havia enviat un missatge que era a l’Academy Stadium de Manchester després d’una estranya i irregular mitja hora. Estranya perquè no va aconseguir ser el que sempre és. I irregular perquè mai va tenir el control del partit, exposant-se a riscos que ni podia imaginar incapaç de controlar Beckie, aquesta davantera canadenca, que és un dimoni de futbolista vestida de blau cel. No hi havia manera que el Barça trobés l’antídot, patint a cada acció de la veloç extrem.

Sense eficàcia

I això que Oshoala va tornar a tenir una altra ocasió. En realitat, van ser dues en una. El seu primer tir (m. 41) va trobar una altra superba resposta de Roebuck i quan la pilota anava a traspassar la línia de gol va emergir Bronze, omnipresent en les accions defensives, per mantenir, de nou, amb vida el City. Així va acabar una soferta primera meitat per a les blaugranes, que els va faltar l’eficàcia necessària per tenir un partit tranquil.

D’aquí prové el sofriment que va envair el Barça, obligat fins i tot a canviar la seva manera de jugar. Va abandonar la passada curta per rendibilitzar la velocitat d’Oshoala en la recerca de l’espai a l’esquena de la defensa del City. A més, aquests durs 45 minuts inicials van tenir un peatge molt car: la targeta groga que va veure Patri Guijarro, que li impedirà estar a les semifinals.

Va començar la segona meitat igual que va acabar amb la primera, amb Oshoala estavellant-se davant Roebuck en un contra un ple de riquíssims matisos. La meravellosa passada d’Alexia per provocar la gran conducció d’Oshoala fins que Ellie Roebuck va estirar la bota dreta al màxim per evitar el gol del Barça. Idèntic partit, mateix guió. Té 21 anys. És una portera amb mans, portera amb peus, portera amb velocitat fins i tot per avançar-se a l’arribada d’Oshoala, ¡de qui si no! Un mur per a les blaugranes.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Fins que va arribar un extraordinari exercici defensiu de Patri Guijarro, que va lluitar per una pilota que no tenia cap perill, tot i que, finalment, es va acabar convertint en el pròleg del gol que donava assossec a les blaugranes. Aquesta pilota va caure als peus de Graham, que va assistir amb senzillesa Oshoala perquè aquesta expulsés amb el seu xut la por del seu equip. I d’ella mateixa.

Un gol per silenciar el City, que va proporcionar la calma que no havia tingut el Barça. Un gol per colar-se en les semifinals de la Champions, una cosa rutinària en els últims anys per a les jugadores blaugranes. Convertides ja, de forma definitiva, en un dels grans equips del continent.