Darrere el penal de Lenglet

No és el primer penal de Lenglet. Ni tampoc el segon aquesta temporada. El que va cometre davant el Cadis, ja en l’últim sospir del partit, va ser el tercer després del que va fer, previ veredicte del VAR, amb aquella agafada a Sergio Ramos en el clàssic contra el Madrid (24 d’octubre). O les ingènues mans en la Champions davant la Juventus (8 de desembre).

Tots tres, curiosament, al Camp Nou, han danyat l’estabilitat esportiva i, sobretot, emocional de Lenglet, un defensa de 25 anys, solvent i sòlid abans, que va brillar a la seva entrada al Camp Nou. No tenia por, deia en una entrevista amb aquest diari. Ni por ni temor del risc. Ara, en canvi, apareix fràgil, nerviós i abatut com se’l va veure quan abandonava l’estadi després de l’empat del Cadis.

Obsessiu amb l’estudi del joc i metòdic com sempre ha sigut, el francès viu una de les seves pitjors èpoques a l’eix de la defensa, coincidint, a més, amb un dramàtic moment per al Barça, que no ha tingut Piqué durant dos mesos i mig, sobrevivint amb la irrupció d’Araujo, ara també lesionat.

Ja en els bons moments, Lenglet es fustigava amb les anàlisis, mirant resums individuals sobre el seu partit, d’entre 20 i 25 minuts, hores després de jugar-los. «Sí, no ho puc evitar. M’encanta analitzar-ho tot», deia a EL PERIÓDICO l’abril del 2019. «Truco al meu pare després de cada partit. Parlem més de les coses dolentes que de les bones. No ho fa en mode masoquista o per matar-me. M’ajuda a millorar», deia també.

«A mi no m’agrada culpar un jugador individualment», va voler precisar Ronald Koeman, l’entrenador del Barça, irritat perquè havien llençat dos punts més en el duel contra el Cadis, que li n’ha guanyat cinc en dos partits. «És qüestió de l’equip», va afegir el tècnic blaugrana, dolgut també perquè un simple servei de banda va desencadenar una tempesta dins l’àrea de Ter Stegen.

Desordre col·lectiu

El Barça havia de tenir el partit controlat. El Cadis amb prou feines havia sortit amb perill. Tan sols va tenir una ocasió. Ni havia xutat a porta. Llavors, una jugada d’atac blaugrana, amb una passada ràpida de Frenkie de Jong a Braithwaite va agafar el danès en fora de joc. L’inici del drama defensiu.

El Cadis en va tenir prou amb 48 segons per desorganitzar la dèbil estructura defensiva de l’equip de Koeman, amb Lenglet, un jugador torturat pels seus errors, com a protagonista principal. Però no va ser l’únic. Ni de bon tros.

L’equip andalús va iniciar una possessió relativament còmoda, que el va portar a aprofundir pel flanc dret de l’atac durant 20 segons. Va centrar Iván Alejo i Jordi Alba va forçar el servei de banda. Allà va començar tot.

Va enviar la pilota a l’àrea, amb Lenglet defensant cos a cos el ‘Choco’ Lozano. Tot i que aquest va poder centrar i la pilota després de ser rebutjada per Piqué acaba al central francès. Rebutja malament amb la dreta, perquè ni surt de l’àrea. Un refús alt i bombat, que Pjanic, un dels mitjos centres de l’equip, tampoc pot guanyar. De manera perillosa, la pilota ronda la casa de Ter Stegen.

No hi ha qui la governi. Llavors, Jonsson, el jugador danès del Cadis, torna a col·locar-la al costat del punt de penal. Jordi Alba refusa amb el cap, però la pilota acaba, de nou, als peus del conjunt andalús, permetent que Choco Lozano, reclinat ara al flanc esquerre de l’atac, li faci la mateixa jugada que abans a Lenglet.

La reacción de Jordi Alba lo dice todo. #ElPartidazoDeMovistar pic.twitter.com/EaoYvmKyv5

— Fútbol en Movistar+ (@MovistarFutbol) 21 de febrero de 2021

És a dir, el davanter hondureny va protegir la pilota, emparada al seu cos, conquerint l’espai necessari per servir el centre a Rubén Sobrino, que havia fet el penal a Pedri, que després va convertir Messi en l’1-0. Llavors, Lenglet es va oblidar d’on era i va voler rebutjar la pilota sense adonar-se que Sobrino se li avançava.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Penal («és molt dubtós de xiular, però es pot xiular», va admetre Koeman), Piqué ni va mirar Martínez Munuera, Jordi Alba es va llançar a la gespa com si volgués desaparèixer del Camp Nou i Lenglet amb prou feines va protestar. «Per a un defensa és important on és i la situació de la jugada. «No sé si Clément ha d’arriscar i anar a buscar la pilota. Potser no, però he d’analitzar millor la jugada», va admetre el tècnic minuts després d’aquest penal que va resumir un catàleg d’errors defensius.

Van volar del Camp Nou dos punts més, just en el pitjor moment quan a l’Atlètic li tremolaven les cames i el Madrid també pateix per guanyar. I no únicament Lenglet, abatut i desconcertat per tanta fallada, es tortura. El Barça, també. No aprèn dels seus errors. Ni al darrere ni al davant, on Dembélé i Griezmann van ser tan insolvents com el seu compatriota, mentre que Messi només va poder marcar de penal.