LA TORNADA DEL DEFENSA

Piqué no frena l’hemorràgia defensiva

La tornada del líder de la defensa, tres mesos després i sense haver jugat ni un minut després de la seva lesió, no va acabar amb la fragilitat d’un equip que s’esfilagarsa a darrere i que al Camp Nou va tornar a patir un nou enrojolament per afegir al recurrent malson europeu.

Piqué no frena l’hemorràgia defensiva
3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan el sorteig de la Champions va oferir un Barça-PSG tots esperaven la tornada de Neymar al Camp Nou i gairebé ningú la de Piqué. Al final l’exdavanter blaugrana va veure frustrada la seva tornada a la seva antiga casa mentre que el central, després de 67 dies de baixa, va intentar sortir al rescat d’una fràgil defensa. Però el seu retorn no va aconseguir posar fi a la debilitat d’un equip que continua esfilagarsant-se per darrere ni evitar una altra xafogor europea per afegir a les nits d’insomni de Roma, Anfield i Lisboa.

S’havia lesionat gairebé tres mesos enrere, el 21 de novembre contra l’Atlètic, amb un esquinç al genoll que va fer témer que es perdés el que quedava de temporada. En els tres primers partits sense ell el Barça havia aconseguit deixar la seva porteria a zero, però a Cadis ja va començar a notar-se la seva absència que es va aguditzar en el xoc següent a la Champions, amb aquell 0-3 de la Juventus que va fer evocar les últimes debacles europees. Una sensació que es va tornar a viure ahir al Camp Nou.

El Barça havia encaixat en 15 dels 23 partits sense Piqué. Una cosa que no va canviar amb la tornada a l’onze del líder de la defensa. Havia apretat en la seva recuperació, després de fintar el quiròfan amb un tractament conservador. Malgrat no haver jugat ni un minut abans d’ahir, havia comunicat a Ronald Koeman que estava preparat per a la batalla. El tècnic barcelonista va confiar que el retorn del mariscal del camp alterés la dinàmica defensiva.

«Sense Piqué ens queia l’invent», deia al seu dia Tito Vilanova, assenyalant la importància crucial del de l’equip. Amb Piqué, tampoc es va frenar una altra caiguda. Malgrat que la seva veu de tenor retronava a la gespa, arengant la tropa, es va tornar a repetir el malson recurrent a la Champions, aquesta en la qual van passant per les ments dels culers les escabroses imatges de Roma, Anfield i Lisboa. Piqué va tornar a viure sobre la gespa un nou naufragi defensiu.

A la primera jugada, en què Mbappé, li va passar com un obús, ja s’intuïa que, malgrat l’absència de Neymar, seria una nit difícil. Piqué li va treure una pilota providencial a l’estrella francesa, però un parell de minuts després el central va veure passar davant dels seus ulls una pilota que Mbappé no perdonaria, donant inici així al seu festival. La imatge del Ronaldo francès escapant-se per potència malgrat que Piqué l’agafava per la samarreta al mig camp va resumir la impotència de la defensa blaugrana per frenar el remolí gal.

Notícies relacionades

Piqué amb un rebuig ‘in extremis’ va postergar el segon només uns segons. I amb l’1-3 se’n va anar a l’atac i en un forcejament amb Icardi se’n va anar a la gespa però l’àrbitre no li va concedir el penal. Als 77 minuts va marxar capbaix després de ser substituït, veient que el seu esforç no havia servit per evitar la matança. Des de la grada veuria el quart, que obligaria a una de remuntada com la d’aquell 6-1 que sembla tan llunyà per molts motius. 

«Queda la tornada. Serà molt difícil, però ho intentarem. Sempre hi ha una solució», va dir De Jong, tot i que amb poca convicció. «Van ser superiors, no vam fer el nostre millor partit. No és la imatge que volem donar per fet. És dur que te’n facin quatre a casa», va reconèixer Griezmann després del bany dels seus compatriotes. n

Temes:

Gerard Piqué