Radiografia dels nou candidats a la presidència del Barça

La cursa electoral cap a la presidència del Barça té més corredors que mai. La llarga llista de participants representa el firmament ideològic culer. Jordi Roche i Joan Rosell hi han renunciat abans de començar per la pèssima situació econòmica. Nou barcelonistes es postulen per guanyar les eleccions del 24 de gener, tot i que abans hauran de passar el tall de les 2.257 firmes.

JOAN LAPORTA

El favorit que evoca els millors anys

La seva arribada a la presidència el 2003 va donar vida a un club trasbalsat, amb un president incapaç, un d’accidental amb aspiracions de notorietat i una greu crisi econòmica i esportiva. El va transformar radicalment i es va acomiadar al 2010 amb dos Champions i un sextet. Ara es presenta per a un altre rescat després d’intentar-ho al 2015 amb una candidatura improvisada. Seguirà les mateixes pautes de llavors, amb vells coneguts i cares noves. El llistó que va deixar és la vara que mesurarà la seva gestió. És el favorit i elshatersque va deixar pels errors que va cometre, que n’hi va haver, ja l’esperen a la carretera. 

A FAVOR El carisma i el record d’una època futbolística brillant.

EN CONTRA L’oposició del nuñisme i el menyspreu dels poders fàctics.

VÍCTOR FONT

El projecte mana més que el president

Afirma que fa set anys que es prepara per dissenyar el projecte del futur. Va anunciar la seva candidatura fa dos anys i va difondre el suport i l’adscripció de Xavi Hernández, un actiu que no és exclusiu seu. Els seus moviments davant l’opinió pública han sigut tàctics, com ho és la presentació setmanal dels membres de la seva candidatura, una col·lecció de noms de prestigi (Toni Nadal, Antoni Bassas, Ramon Cugat...). Obert a aportacions, ha negociat un pacte amb Laporta però ho supedita tot al respecte del projecte. Garanteix una auditoria profunda i descarta una acció de responsabilitat col·lectiva. 

A FAVOR Molt temps de preparació i el reclam de Xavi.

EN CONTRA Missatge fred i falta de connexió emocional.

AGUSTÍ BENEDITO

El corredor de fons que continua tenint fe

Es presenta a les eleccions per tercera vegada i, com en les altres, es postula com un vers lliure, el culer de la grada, fugint del laportisme, al qual va pertànyer, però mantenint-se lluny del nuñisme a què va combatre. Va criticar Rosell per la seva connivència amb els Boixos Nois i Bartomeu per haver amagat la trama amb Qatar. Ha sigut l’únic que no ha recolzat la moció de censura, tot i que ell en va presentar una. En les anteriors ocasions va jugar a la contra, ensenyant pocs asos de la seva baralla, potser perquè no en tenia i no eren cartes guanyadores. Tampoc els ensenya ara. Com els seus col·legues i adversaris, aposta pel planter  

A FAVOR Llenguatge clar, idees fermes i experiència electoral

EN CONTRA Programa difús, sense concrecions.

XAVIER VILAJOANA

La bandera més ferma i fidel de La Masia

El contrapunt a la taca d’haver sigut membre de la junta de Bartomeu fins al final és l’avantatge de no haver d’avalar. «Puc buscar les millors persones, les més adequades per cada lloc», diu, sense la necessitat que hagin de ser riques. Tampoc buscarà noms perquè coneix la casa per dins. Va entrar al club amb Laporta, va treballar amb Rosell i finalment va ser directiu amb Bartomeu. La seva parcel·la ha sigut el futbol base, del qual se sent orgullós responsable des que va poder assumir les regnes en lloc de Pep Segura. La Masia serà l’eix de la reconstrucció futbolística. No es considera continuista i sí una mica dissident amb tot el que ha viscut. Té una sòlida formació amb quatre carreres universitàries. La seva junta pot ser la que més dones tingui. 

A FAVOR Gairebé 17 anys en el club i enfocament clarament esportiu. 

EN CONTRA Corresponsabilitat com a membre de la junta sortint.

EMILI ROUSAUD

El dofí que va renunciar a ser-ho per dignitat

El Barçagate el va fer saltar d’un club a la deriva per dignitat, al veure’s enganyat. Va marxar insinuant presumptes il·legalitats i després va posar el fre de mà. Defensa una nova versió del cercle virtuós amb l’aposta per dos cracs, un entrenador i un director tècnic de renom. Adquirir notorietat el farà emergir de l’anonimat i aquesta serà una de les estratègies. Josep Maria Minguella l’assessora en qüestions esportives i seria un dels seus directius.  

A FAVOR Promet cracs i té l’aval d’una empresa d’èxit. 

EN CONTRA Neymar resta més que suma i és desconegut per al soci.

JORDI FARRÉ

L’impulsor de la censura a Bartomeu

Es va avançar a tothom al presentar la moció de censura a Bartomeu, que semblava impossible sense partits a l’estadi i amb les restriccions de la Covid. Però al final va aconseguir el seu objectiu, que li ha donat la visibilitat per intentar un altre repte que sembla tan inabastable com el que va aconseguir. Aposta pel planter, per una acció de responsabilitat contra la junta sortint i mantindria Koeman i Ramon Planes en el càrrec.

A FAVOR Té terreny guanyat amb l’èxit de la moció de censura.

EN CONTRA Opció poc sòlida i amb massa interrogants.

TONI FREIXA

Nou intent amb el mateix model

Les idees, les persones i les línies mestres del programa són bàsicament les del 2015. Manté el perfil dur i independent, refractari als pactes. El club és el mateix. La diferència està en els matisos, i els actuals han agreujat el panorama, més l’econòmic que l’esportiu, tot i que ha anat a la deriva pels disbarats de Bartomeu. Freixa, com a futboler que és, abordarà primer aquesta qüestió com a via per solucionar la segona. El seu entrenador és Koeman sense discussió. 

A FAVOR Coneixement futbolístic i ruptura amb el continuisme.

EN CONTRA La experiència del 2015 no va trobar predicament.

LLUÍS FERNÀNDEZ ALÀ

El desconegut que només vol participar

El seu director general es diu Juan Manuel Guillén. Ha declarat la seva ideologia (és tan partidari del dret a decidir que l’hi respectarà a Messi) i no té problemes a parlar de la seva activitat professional. La naturalitat és una de les seves virtuts. Es postula per acabar amb els «ismes» divisoris del Barça. Aposta pel continuisme futbolístic: Koeman i García Pimienta són els seus entrenadors. El secretari tècnic, en canvi, ve de fora. De fora tornarà Albert Benaiges per dirigir el planter. 

A FAVOR La naturalitat i reafirmar les arrels del Barça.

EN CONTRA Estar obert a pactes revela la poca confiança en si mateix.

PERE RIERA

L’aspirant entranyable que no passarà el tall

Pere Riera és un nostàlgic que creu que amb voluntat, interès i il·lusió es pot intentar l’assalt a la presidència. Però aquesta empresa exigeix mitjans humans i econòmics que no se li entreveuen. El programa electoral, o el poc que se’n coneix, inclou vaguetats, una visió tradicional de l’aficionat de grada, cafè, copa i puro. Garanteix, això sí, una acció de responsabilitat per saber qui i com han conduït el club a una situació tan catastròfica. No només vol tornar al cruyffisme, sinó als orígens de Laureano Ruiz. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

A FAVOR La il·lusió utòpica de poder ser president.

EN CONTRA Les seves escasses activitats li neguen qualsevol possibilitat.