Messi, de la química amb Laporta a la fredor amb Bartomeu

I Joan Gaspart, que havia guanyat les eleccions (25.181 vots) superant ajustadament  Lluís Bassat (19.791), bastants problemes tenia amb invertir de pressa, corrent i malament els 10.000 milions de pessetes (60 milions d’euros ara) que havia deixat el portuguès a la caixa. Amb aquest xec se’n va anar a Londres i va portar Overmars i Petit, l’inici de la decadència.

Gaspart no tenia temps per pensar en aquest jove i diminut argentí (Leo Messi a penes tenia 13 anys) que aterrava a la terra cremada del postnunyisme després de 22 anys en el poder.

Però, després de diverses setmanes d’espera i indecisió, quedarà la seva firma com el primer president que va obrir la porta del Barça al geni que va canviar per sempre la història del club. Aquell famós tovalló. Gaspart va ser el primer dels quatre dirigents que ha tingut Messi en els seus 20 anys a Barcelona.

Amb ell, que amb prou feines va durar tres anys en el càrrec, no hi va tenir massa tracte. Després, va arribar Joan Laporta, el president amb qui millor va connectar, obligat com estava aquest a anar improvisant solucions, cada vegada més urgents, sobre la marxa per adequar el contracte al futbol descomunal que anava deixant l’astre a cada partit.

El viatge urgent de Txiki

A Txiki Begiristain, per exemple, li va tocar fer un viatge urgent a Holanda a l’estiu del 2005, en ple Mundial sub-20, que va acabar guanyant l’Argentina, per firmar el mateix dia que complia 18 anys, el seu primer contracte professional. Un document ja amb clàusula de rescissió d’estrella.

Eren 150 milions d’euros, que l’equiparaven llavors a Etoo. Va ser la primera de les cinc firmes que va fer després Messi amb Laporta. De la primera a la segona només van passar tres mesos. I al mig, la descomunal exhibició al Gamper davant la Juventus que va il·luminar el geni.     

Mentre creixia l’estrella de Messi es repetien les visites al despatx presidencial de Laporta, tres vegades més en dos anys i mig, i es va transformar, just abans de l’arribada de Guardiola (2008), en el jugador més ben pagat de la plantilla, heretant el 10 que pertanyia a Ronaldinho, el somriure que va fer girar el cercle virtuós.

Dies, setmanes, mesos i anys de complicitat es van viure entre l’astre i el president, amb les vies de comunicació sempre obertes a través de Jorge Messi, pare i agent. La fluïdesa va presidir aquestes relacions. De fet, encara ara es manté el bon rotllo entre Laporta i Messi, a qui l’arribada de Sandro Rosell a la llotja va canviar la manera de relacionar-se.

Va desaparèixer el ‘feeling’ laportià, va augmentar la desconfiança i van començar a trencar-se els ponts anteriors. Rosell només va rebre Messi una vegada al seu despatx. Va firmar la renovació el febrer del 2013, just abans de l’aparició de Neymar a l’univers Barça.

L’enquesta de Rosell

Destinat com estava el brasiler no només a cohabitar amb l’astre argentí sinó fins i tot, segons els plans inicials, a col·locar-se com a eix principal del club, encara que el seu discurs d’arribada al Camp Nou va estar ple d’homenatge i submissió esportiva al rei Leo. Neymar era el nou Ronaldinho de Rosell repetint viatge. Però una dècada més tard. Del 2003 al 2013.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

A l’inici d’aquesta convivència entre Messi i Neymar, Rosell va destapar una enquesta que havia realitzat el club incloent-hi una pregunta sorprenent al mig d’altres més normals. S’hi preguntava per una possible venda del davanter, que amb prou feines feia dos mesos que estava amb Neymar. «El 2% dels socis no volen Messi», va respondre el dirigent a TV3. «Això és el Barça i és la nostra manera de ser. És el país. Tot es qüestiona», va al·legar Rosell, que sempre va xiuxiuejar per la ciutat sobre el futur del davanter argentí.

Amb Rosell va ser sempre fred i amb Bartomeu més encara en una relació presidida per la desconfiança. Arribant fins i tot a no parlar-se el capità i el president en aquestes tempestuoses últimes setmanes. Queda Jorge Messi com a única i desesperada via oberta. Va arribar fa 20 anys amb Gaspart, successor de Núñez, a un club en flames i se’n vol anar amb Bartomeu, successor de Rosell, cremat per un Barça enderrocat.