El Barça envia l'Espanyol a Segona amb un triomf mínim

El Barça segurament no guanyarà la Lliga, però haurà enviat l’Espanyol a Segona. Posats a fastiguejar el veí, res millor que fer-ho en gran, tot i que va ser un derbi mínim. Tot el que va ser notícia va estar concentrat en poc temps, com escassa va ser l’entitat del partit. Dues expulsions (d’Ansu Fati i Pol Lozano) i el gol de Luis Suárez en el brevíssim lapse de set minuts.

El mantra dels periquitos que s’enorgulleixen d’haver-li tret una Lliga al Barça amb el Tamudazo (el 2-2 del 2007) ja té resposta entre els culers. Més feridora: el Barça ha enviat a Segona l’Espanyol. Asseveracions tan certes com relatives en una competició de 114 punts. Els perduts ahir van col·locar la guinda del cinquè descens periquito, consumat amb molta dignitat i esprement les penúries blaugrana, que de moment serveixen per allargar la pressió al Madrid.

A tot volum

 Tot i que Barça i Espanyol estaven supeditats als resultats de tercers, el duel no deixava de ser crucial i la seva importància, més que visible, va ser audible. Els crits i les protestes van anar augmentant de volum, amplificats pel silenci general. Primer eren d’ànim, després de protesta, finalment d’angoixa.

Tancat el primer període, els veïns s’havien apuntat dues ocasions clares, salvades per Ter Stegen i el pal, i ells, els locals, amb prou feines havien disfrutat d’una escapada de Suárez avortada per Calero.

El descans no va apaivagar els ànims; només va retardar els conflictes perquè eren en vestidors diferents. Ansu Fati va ser expulsat als quatre minuts de la represa. No va tenir temps de plorar el Barça. Pol Lozano va seguir el mateix camí als sis. Cap dels dos va protestar. Ansu als 17 anys i Pol als 20 sabien que la seva entrada era de vermella.

Tapat amb cinc defenses

Rufete va jugar tapat amb cinc defenses, no fos cas que el descens vingués acompanyat d’una dutxa. Tancar-se enrere va ser una manera d’incomodar el Barça. La més habitual, la més comuna. Si Setién volia calcar el bonic dibuix que li va quedar a Vila-real, l’antídot era omplir encara més el passadís central. Defensa espessa i trinxera plena fins al final, fins i tot amb l’1-0.

Setién va repetir, però amb matisos. Griezmann va exercir de mitjapunta –el tercer en tres partits–, i Messi va tendir a obrir-se la dreta. Griezmann va voler moure’s molt, incòmode davant de la falta d’espais, i es va perdre la connexió amb Suárez, atrapat entre Calero i Bernardo. Alba va acabar jugant d’extrem esquerre. A l’altre costat Semedo no es va atrevir a tant i va ser substituït.

No hi va haver manera de guanyar mai l’esquena als periquitos, acostumat com està el Barça a jugar al peu i a cantar el que farà: pilota a Messi i que inventi ell. Va tirar centrades difícils de rematar, i no va trobar Alba, que en lloc d’arribar a l’espai, ja l’ocupava, aparellat amb Víctor Gómez, feliç de tenir una referència tan pròxima i clara.

Aquest problema tenia fàcil solució i consistia a col·locar un extrem d’ofici. Gómez es va trobar un de la seva quinta, fins i tot més jove, com Ansu Fati, i el centre del camp es va reduir a la parella Rakitic-Busquets. Quatre minuts va durar l’invent de Setién mentrestant.

Moltes passades improductives 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Hi va haver moltes passades blaugrana, però la majoria planes, improductives si la pretensió era moure l’Espanyol. Ben protegits, van romandre al darrere com si la immensitat del Camp Nou els espantés. Res més desolador que sentir el dolor causat als teus.

La via de sortida va ser a través d’Embarba mentre De Tomás reclamava l’atenció del ciclista Piqué. Ter Stegen va ser el primer porter exigit. Diego López no va aturar res abans d’encaixar el gol, i Ter Stegen va continuar parant després.