Iniesta: «Seria una gran notícia que Xavi pogués tornar al Barça»

Andrés Iniesta va viure l’etapa «més dura» de la seva carrera durant els seus inicis al planter del Barça, i «de moment» continua disfrutant del futbol i aspira a guanyar més títols amb el seu club, el Vissel Kobe nipó, segons revela en aquesta entrevista a Efe. El futbolista, de 35 anys, fa un repàs a la seva carrera i explica com viu des del seu domicili a Kobe l’aturada de la lliga japonesa i la recomanació de no sortir a causa del coronavirus, en una entrevista per videoconferència concedida amb motiu de l’estrena del documental Andrés Iniesta: El héroe inesperado, que dimecres s’emet en obert a Rakuten TV.

¿Com es va gestar aquest documental sobre la teva trajectòria? És una idea que sempre em va rondar pel cap. Una vegada vaig venir al Japó i vam tenir aquest gran canvi, i de la mà de Rakuten (empresa patrocinadora del Barça i propietària del Vissel Kobe), vam fer la combinació i vam començar a treballar.

Al film apareixen figures clau de la història recent del Barça, com Louis van Gaal, Pep Guardiola, Xavi Hernández o Lionel Messi. ¿Qui et va influir més per formar-te com a futbolista? És difícil quedar-te amb persones determinades. En la meva vida he tingut una gran confiança en les meves possibilitats, però sense tot el que he tingut al meu voltant hauria sigut molt difícil avançar. Quedar-me amb persones determinades seria injust... I al documental surten pràcticament totes.

També s’hi defineixen els teus inicis futbolístics com un «malson». ¿Va ser la teva etapa a la Masia la més dura de la teva carrera? Sí que ha sigut el més difícil de superar des del punt de vista personal. Esportivament, hi ha moltes altres situacions que formen part del joc, de l’aprenentatge, de les lesions i de circumstàncies no tan rellevants [...]. Va ser el pas més important i el més dur per circumstàncies com tenir 12 anys o separar-se de la família, amb qui sempre he estat molt unit. Aquest pas va ser terrible en el nivell personal, però en l’esportiu, tothom hauria volgut ser en aquest lloc.

¿Veus a prop el final de la teva carrera com a futbolista? El documental és la millor manera de constatar que de moment la meva carrera esportiva no para. Continuo jugant a futbol, disfrutant, i continuo guanyant títols, una cosa impensable i difícil d’aconseguir en aquest club, de fet és la primera vegada que s’aconsegueix. Visc el dia a dia amb moltíssima il·lusió i esperant tornar aviat a jugar.

¿Quins són els teus objectius a curt termini al Japó? Continuar guanyant. Vam aconseguir la Copa de l’Emperador al gener, després vam guanyar la Supercopa del Japó... Els objectius a l’haver guanyat títols van pujant, i el repte com a club i personalment és la J-League, que és el títol de la continuïtat i la constància.

¿T’imagines tornar al Barça com a entrenador formant de nou parella amb Xavi Hernández? No sona malament [riu]. Però és només una hipòtesi i és una d’aquestes coses complicades que es donin, tot i que no impossibles. Jo ara mateix continuo jugant i ell és entrenador. No sé si em trauré el carnet d’entrenador o on seré. És a dir, per imaginar o per inventar està molt bé, però després ja veurem. El que tinc clar és que persones o jugadors que han sigut tan importants per al Barca crec que seria una gran notícia que poguessin anar-hi tornant i poguessin exercir-hi funcions que estiguessin capacitades per fer. 

¿Com portes aquesta situació atípica sense entrenar-te ni competir? És la situació que desgraciadament ens ha tocat viure i un intenta no lamentar-se. En el dia d’avui tenim altres coses positives que ens permeten tenir energia per poder superar aquesta situació.

¿Com et mantens en forma? Tenim programes del club per mantenir la forma física, tant a casa com si podem sortir a l’aire lliure. A la zona on vivim hi ha espais per perdre’s, córrer, caminar... No és el mateix, però intentes mantenir-te per quan toqui entrenar-te, estar en les millors condicions possibles.

¿Teniu alguna data concreta per poder tornar a entrenar-vos? Estem pendents de les notícies. En principi seria el 6 de maig [quan acaba l’estat d’alerta sanitària declarada a diverses regions del Japó]. Però fins que les autoritats hi donin llum verda, estem a l’expectativa.

¿Com veus l’evolució de la pandèmia a Espanya? Des de la distància es veu amb preocupació, amb angoixa, perquè hi tenim familiars i amics. És complicat. Desitgem que es torni a poc a poc a com tot era abans.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El virus ha provocat la suspensió de competicions i retallades salarials en el futbol professional, entre altres efectes. ¿Creus que aquest esport tornarà a ser igual que abans de la pandèmia? El futbol per si mateix me l’imagino igual. El que és l’afició, la manera de viure’l, crec que això no canviarà. Però hi haurà situacions quotidianes que segur que canvien.

¿T’imagines jugant en estadis sense espectadors, com s’ha fet en alguns casos? Si passa, serà de forma excepcional. Al final tots ens retroalimentem del que és el futbol, jugar sense aficionats no té sentit. Pot ser una manera particular de jugar determinats partits per tancar competicions. Però espero que algun dia no gaire llunyà això pararà i estigui controlat.