Griezmann salva els mobles a Nàpols

Assegura el martirologi que durant la persecució de cristians ordenada per l’emperador Dioclecià, sant Gener, llavors bisbe de Benevent i avui patró principal de la ciutat de Nàpols, va ser introduït en un forn del qual va sortir sense cap mal. Doncs bé, una cosa semblant li va passar al Barça a San Paolo, en un partit en el qual va estar a punt de patir greus cremades i del qual va sortir raonablement il·lès, amb un empat a un que li permet encarar el partit de tornada al Camp Nou amb bones expectatives de superar l’eliminatòria i plantar-se en els quarts de final.

Està clar que en aquesta ocasió el forn del martiri no el van escalfar els animosos tifosis locals, instal·lats en el culte malenconiós a un futbolista que va abandonar el club fa 29 anys, ni l’excel·lència dels jugadors del Nàpols, sinó la insuficiència del joc blaugrana, especialment en una primera meitat insulsa en la qual es va reproduir l’habitual desconnexió que pateixen els barcelonistes cada vegada que viatgen lluny del seu estadi en competició europea. 

De fet, quan el Barça juga fora en la Champions, als seus jugadors els passa exactament el contrari que a sant Gener, sant conegut pel prodigi de la liqüefacció de la sang. Als blaugranes se’ls espesseix. Succeïa amb Ernesto Valverde a la banqueta i va tornar a passar amb Setién. Sense idees ni dinamisme per atacar un equip ben abrigat en defensa com el partenopeu, els blaugranes van brindar una actuació bastant decebedora que queda compensada pel bon resultat però deixa l’inquietant saldo de la lesió de Piqué a les portes del Clàssic.

Possessió amb ritme lent

Tant Setién com Gattuso van renunciar a alinear d’entrada tres davanters. El tècnic blaugrana va apostar per repetir l’experiment de situar Arturo Vidal a l’extrem (aquesta vegada, en el dret), mentre que el partenopeu va deixar a la banqueta Politano i Milik per donar entrada a un jugador de més recorregut com Callejón. Amb Griezmann obert a l’esquerra, Messi va ocupar la posició de fals nou, una zona en la qual l’acumulació de futbolistes locals complicava l’arribada de la pilota i, amb això, les possibilitats del de Rosario de reivindicar-se davant d’un públic manifestament hostil.

Va començar el Barça apropiant-se de la pilota i acampant en territori napolità, però el ritme del joc eren tan lent i el blindatge defensiu ‘azzurro’ tan sòlid que l’abusiva possessió no es traduïa en ocasions de gol, perdut el Barça en una marea de passades innòcues davant el doble mur disposat per Gattuso.

El càstig a carrincloneria blaugrana va arribar en el minut 30, quan un mal control de Junior Firpo va permetre a Zielinski robar-li netament la cartera i habilitar Mertens aprofitant la mala col·locació de la defensa visitant. El davanter belga va fer la resta, amb un formidable xut a l’escaire que va superar Ter Stegen i que va permetre al Nàpols reafirmar-se en el seu pla d’ajuntar línies enrere i esperar una altra oportunitat de sortir a la carrera.

Sense Arturo ni Busquets per a la tornada

Malgrat la sordidesa del joc desplegat en la primera part, el Barça va tornar del descans sense canvis en l’onze, limitat el marge de maniobra de Setién per l’escassetat de la plantilla, reflectida en una banqueta plena de joves del filial. Obligat a moure alguna peça a veure si canviava alguna cosa el panorama, el càntabre va fer sortir Arthur en el minut 55 en substitució d’un irrellevant Rakitic. Al cap de només un minut, va arribar el gol, en el primer tir a porteria dels blaugranes en tot el partit.

La jugada va néixer d’una passada mesurada de Busquets, que, incorporada l’atac, va posar el periscopi per detectar el desmarcatge de Semedo des de l’extrem dret. El portuguès va arribar a la pilota amb temps per aixecar la vista i veure l’arribada de Griezmann, que només va haver d’empènyer la pilota a la xarxa.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

L’empat no va acabar d’asserenar els de Setién, que no van tenir més resposta per a la previsible reacció napolitana que encomanar-se a Ter Stegen, autor de dues intervencions salvadores (especialment la segona) en els minuts 61 i 62. El partit va entrar llavors en una fase de més anades i vingudes, animat pels canvis de Gattuso i per l’activació de Messi, que, amb més espai, va començar a torturar la defensa local amb les seves esquivades i els seus canvis de ritme, però sense premi.

Quan el partit enfilava l’occident i semblava que la cosa ja no donava més de si, l’absurda expulsió d’Arturo Vidal, per doble groga, i la lesió de Piqué van comprometre els últims minuts i van condemnar el Barça a un sofriment innecessari. Al final, empat i que decideixi el Camp Nou el 18 de març.