DUES CAIGUDES CRUELS

¿Encara li queda energia a Valverde?

El tècnic va haver de consolar els seus jugadors en una altra derrota que arrossegarà més dubtes sobre la seva continuïtat en el Barça

cotrina2

cotrina2 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Marcos López

Valverde estava petrificat. No podia entendre què li passava. Roma va ser una tortura que el va perseguir durant un llarg any enterrant els oripells d’un doblet (Lliga i Copa). No podia imaginar que el pitjor encara havia d’arribar. Sempre hi ha una cosa més dramàtica. La “taca”, com així la va qualificar Messi, d’Anfield es va estendre fins a Sevilla posant en dubte tots els pilars de l’estructura esportiva del Barça. Per començar, la seva. La del mateix Valverde, sacsejat per tanta derrota consecutiva que entela aquesta feina que ha fet durant gairebé dos anys. Però hi ha ensopegades imperdonables, per molt que transcendeixin més enllà de la banqueta. Sent com és el ‘Txingurri’ el màxim responsable de tot el que passa. Per descomptat. No és l’únic. N’hi ha més i no estan asseguts al seu costat.

Quan un equip que no té davanter centre reserva (Boateng ni juga ni se l’espera) acaba amb Arturo Vidal i Piqué, és inevitable mirar bastant més a dalt. Si el Barça, una vegada perdut Luis Suárez perquè va preferir operar-se el genoll dret pensant més en la pròxima Copa Amèrica que no en la final de Copa, ha d’acabar la segona part amb Arturo Vidal de nou queda tot dit. Si ha de recórrer a la solució d’Alexanko representada en la figura de Gerard Piqué, moltes coses s’han fet malament. Del segle XX al segle XXI no canvia res. El central com a recurs desesperat per arreglar tot allò de malament que s’havia fet abans.

Depressió autodestructiva

No tot és culpa  de l’entrenador perquè el Barça, lesionat Luis Suárez, va acabar jugant amb Arturo Vidal i Piqué de 'nou'

Valverde continuava petrificat, especialment en la primera meitat. Una mica més actiu en la segona part quan Messi va voler aixecar una cosa que ja estava perduda. Però li va tocar, precisament, a Piqué assumir aquest lideratge no futbolístic d’un equip submergit en una depressió autodestructiva.

Una depressió de la qual costarà molt temps a sortir perquè ni tan sols la millor versió de Messi li va permetre sobreviure a Europa. Tampoc li va valer per guanyar una Copa que va començar perdent des de la pissarra perquè el pla de Marcelino va funcionar tal com havia dissenyat, descobrint la debilitat defensiva blaugrana.

Acabada la final, Valverde va entrar a la gespa intentant trobar consol a una derrota que no té cap consol. Anava un a un saludant tots els jugadors, alguns destrossats, com Lenglet, que no tenia força ni per aixecar-se. D’altres, en canvi, com Piqué, exercint de suport psicològic. Ningú se n’anava del Benito Villamarín esperant que el València rebés aquesta Copa, aquest títol que havia de significar el doblet per als blaugrana. Al final, una Lliga. I n’hi ha prou.

Falta saber si el tècnic  podrà superar dues nits tan cruels, obligat com està a regenerar un equip que s’ha anat apagant sense remei

Mentre l’equip de Marcelino disfrutava de la festa que feia més d’una dècada que esperava, el ‘Txingurri’ s’enfrontava a l’estiu més amarg que podia intuir. En dues setmanes se li han escapat dos títols. En dues setmanes ha perdut també credibilitat, qüestionat com queda per un sector important de l’afició, malgrat que el president, Josep Maria Bartomeu, l’ha ratificat fins a dues vegades.

El doble recolzament de Messi

Notícies relacionades

¡I què dir de Messi! No només ha verbalitzat el seu desig que continués l’entrenador, sinó que ho ha demostrat amb el seu espectacular rendiment al camp. A més, va haver de demanar fins i tot perdó per la desfeta d’Anfield, una cosa que no havia fet Leo des que va trepitjar el Camp Nou.

Ara tots miraran Valverde. El miraran esperant a veure què decideix el tècnic. Ha dit en diverses ocasions que se sent amb forces per pilotar el tercer projecte. Ha dit el tècnic que podria seguir. Però falta comprovar la veritable energia que li queda al ‘Txingurri’.