Anar al contingut

LA NOVA PARELLA DE PIQUÉ

Lenglet, un central estudiós

El jove francès, que va brillar a Wembley després d'un inici de curs tímid, vol aprofitar l'absència d'Umtiti per assentar-se

Marcos López

Lenglet, un central estudiós

GLYN KIRK

El futbol no s’acaba a la gespa. Ni de bon tros. Clement Lenglet s’emporta els deures a casa, conscient que la vida li ha anat tan de pressa (no fa ni dos anys que encara jugava al modest i anònim Nancy) que necessita processar amb calma tot el que li ha passat. Tipus intel·ligent, callat i reservat, que acostuma a parlar al vestuari, sobretot, amb els seus compatriotes Umtiti Dembélé. Observa amb molta atenció tot el que passa al seu voltant, impregnant-se d’un nou món.

El jove central francès (23 anys) juga al camp i estudia després a casa, mentre Valverde, que l’anava portant amb molta cura (titular només en la Supercopa contra el Sevilla en els primers cinc partits) s’ha vist obligat a accelerar aquest procés, precisament, per la lesió d’Umtiti.  No resulta gens fàcil l’ofici de central al Camp Nou. Que l’hi preguntin, per exemple, a Txigrinski, aquell defensa ucraïnès reclutat per Guardiola que ara, després d’odiar el futbol, juga a l’AEK d’Atenes. També Martín Cáceres, aquest aguerrit uruguaià va haver de sortir aviat del Barça.

L’ofici de central al Camp Nou és d’alt risc.  Hi ha una inacabable llista d’experiments fallits 

La llista d’inadaptats al sistema blaugrana podria ser interminable: Thuram, Mathieu, Marlon incloent l’experiment amb Yerry Mina. Un èxit econòmic (va arribar per 12 del Palmeiras i es va vendre per 30 a l’Everton) després del seu gran Mundial i un desastre esportiu perquè Valverde mai hi va confiar. El colombià encara no ha debutat en la Premier a causa d’unes molèsties al peu, que el tindran més de dos mesos de baixa.

De 5 milions a 35,9

Lenglet, en canvi, ha entrat sigil·losament al Barça. Per començar, en un mercat on els centrals ara tenen un preu que només pertanyia als golejadors, li va costar 36 milions d’euros, sense arribar als 65 que va pagar el City per Laporte o els 79 que va deixar anar el Liverpool per Van Dijk al Southampton.

Després d’aprendre a jugar d’una altra manera amb Sampaoli al Sevilla ("em va ensenyar a defensar atacant, va ser un canvi radical", va dir Lenglet a ‘France Football) ara li toca entendre el futbol del Barça. Un futbol radicalment diferent per a un jove que amb prou feines havia jugat 18 partits amb el Nancy abans que Monchi, astut com sempre, el reclutés per al Sevilla per la mòdica xifra de cinc milions d’euros. I 17 mesos més tard, el Barça, seguint els consells dRobert Fernández, el secretari tècnic que després va ser destituït, va acabar abonant els 35,9 milions que fixava la seva clàusula de rescissió.

"Sampaoli em va ensenyar a defensar atacant, va ser un canvi radical" (Lenglet) 

Lenglet aprèn a defensar atacant, mentrestant, com a boig del futbol que és, estudia a casa seva els deures que s’emporta cada dia. Deures que parlen d’un estil en què el central queda exposat a camp obert. Deures que, en realitat, són pura pràctica perquè no hi ha millor aprenentatge que mesurar-se a la ciutat esportiva a Messi, Suárez i Coutinho, mesurant, en tot moment, on, com i quan fa la pressió. Per molt lluny que l’agafi sempre de Ter Stegen, sense tenir en compte l’expulsió del VAR que va patir en el seu debut com a titular a la Lliga contra el Girona.

A Wembley, després de la sublim obra de Leo i l’aparició esperançadora d’Arthur, va quedar el segell discret i valuós de Lenglet

A Wembley, sota la monumental obra de Leo i l’aparició esperançadora d’Arthur, va quedar el segell de Lenglet, que pertany a una família de futbolistes. Hi ha quatre Lenglets per a quatre posicions diferents. Un, Clement, és el central del Barça; Corentin, que va ser lateral esquerrà la passada temporada al Sevilla C,  ha estat a prova aquest estiu a l’Europa; Nathian exerceix de mig centre, i Alexis, el més petit, juga de davanter.

Un segell discret, però valuós. Central capaç de jugar a camp obert, allà es nota l’atrevida mà de Sampaoli, a més de nodrir-se de les correccions que li aporten defenses de renom i experiència, que coneixen els secrets del negoci, com Piqué i Vermaelen, i tipus ja consagrats com Umtiti, tot un campió del món. Juga lluny, però també defensa com els vells centrals, arremangat a l’àrea de Ter Stegen quan va volar, i no és cap exageració, per interceptar el xut enverinat de Lucas Moura que hauria significat el 3-3. No va ser un gol, però sí que ho va ser.