Molt més que un accident

No, no és “un accident”, com volia qualificar Ernesto Valverde a Leganés la primera derrota de la temporada. Va passar a Butarque contra el cuer de la Lliga víctima de 68 segons esquizofrènics en què l’equip va llençar a les escombraries el gol inicial de Coutinho, a més d’exhibir una sèrie de greus defectes estructurals. Defectes que ja s’havien advertit en els minuts finals contra el Valladolid, observat en el mans inici amb l’Osca i exposat també contra el Girona, tot i que llavors l’equip va tenir l’excusa de quedar-se amb 10 jugadors per l’expulsió de Lenglet. A Leganés, en canvi, no hi va haver cap excusa. Ni tampoc coartada. El Barça es va desplomar amb tal estrèpit que un es va carregar tots. Jugadors (les ‘vaques sagrades’ van acabar jugant a Butarque) i entrenador, per descomptat. A Valverde li correspon ara decidir si continua apostant pel 4-3-3 o es protegeix en el seu tradicional 4-4-2, aquest model que li donava més calma a l’equip la temporada passada. És molt més que un accident.

Piqué, com a símptoma

En tres dies, el Barça ha encaixat quatre gols: dos del Girona i dos del Leganés. I en tres d’ells ha aparegut Piqué a la fotografia final. El to de gravetat ha anat de menys a més, acabant deprimit el central. A Butarque va acabar amb la mirada perduda sobre la gespa després del seu colossal error que li va costar el 2-1 al Barça. En el primer gol d’aquesta desastrosa sèrie, obra de Stuani, no va aconseguir tancar-li el camí quan aquest havia controlat la pilota. En el segon, també firmat per l’uruguaià, Piqué es va veure superat per la velocitat de Portu ja que va tenir un fatal moment de dubte. En el tercer, marcatge per Óscar, no se sap què volia fer. Ni tan sols ell ho sap. Una pilota que no tenia cap perill va quedar transformada en una assistència de gol que va sentenciar l’equip de Valverde a Butarque. Piqué és l’actor principal del catàleg d’errors defensius, però hi ha actors secundaris, com Umtiti, que han començat de forma molt grisa la temporada, que tampoc l’ajuden gens. I Ter Stegen, amb la defensa de sempre, se sent més desemparat que mai.

La pitjor ratxa en Lliga de Valverde 

Al Barça li han volat cinc punts en els dos últims partits, una cosa que no va passar en tota la passada temporada. La primera derrota va arribar en la jornada 37 al camp del Llevant (5-4), que frustrava la possibilitat d’acabar la Lliga invicte, un rècord que el Barça va fer malbé en l’últim sospir. Ara, en canvi, l’equip de Valverde ha cedit gairebé tants punts (cinc) com en les primeres 22 jornades del curs passat (sis), la qual cosa revela la seva pèrdua de fiabilitat. Llavors va empatar contra l’Atlètic (jornada 8), després amb el València (13) i, finalment, amb el Celta (14). Si ara no ha acabat encara setembre i ja li han volat cinc punts, l’any passat va necessitar arribar fins al desembre per cedir aquests sis. “Estem en un moment molt difícil i inesperat”, va arribar a admetre Valverde, que també es va quedar paralitzat en la tragèdia de Butarque, una derrota que potser l’obligarà a prendre mesures dràstiques per reactivar un equip confós.

El car peatge de la tornada al 4-3-3 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Piqué sol sortir a la foto de la sagnia de gols encaixats. Però no és l’únic. Ni tampoc el màxim responsable. El problema és que el Barça s’ha desajustat, utilitzant una paraula feta servir pel mateix Valverde. Va demanar el tècnic a l’equip “reajustar-se” a Butarque i, finalment, van acabar saltant més cargols del seu engranatge habitual. Fins i tot Busquets, tradicionalment diplomàtic en les seves respostes, va repetir en cinc ocasions que l’equip “ha de ser més sòlid”. El Barça és cada vegada més vulnerable, es parteix amb excessiva facilitat, condicionat per l’aposta decidida pel trident que varia, i molt, l’equilibri del mig camp. Per començar, Busquets i Rakitic ja no juguen en paral·lel com la passada temporada en què van teixir una excel·lent xarxa de seguretat per a l’equip després de l’angoixa provocada per la caiguda a la Supercopa. Dos gols encaixats en les sis primeres jornades de la Lliga 17-18; set n’ha rebut en la 18-19. El Barça dels tres davanters (quatre si s’inclou Coutinho) apareix com un equip inconnex amb tantes llacunes que dues passades llargues del Leganés a l’esquena de la defensa es van transformar en gols.

Rotacions que no milloren l’equip 

A Butarque, Valverde va fer rotacions controlades, mantenint, això sí, l’estructura de l’equip. Tot just dos canvis: Vermaelen per Alba i Munir per Suárez. Però no li va sortir bé perquè a l’hora de partit es va veure obligat a desfer el camí. Va treure el lateral esquerre titular i el nou de tota la vida. “És avantatgista parlar ara de les rotacions [...]. Una Lliga no la pots guanyar amb onze jugadors”, va comentar el tècnic. Però en cadascun dels partits en què ha alterat l’equip de gala ha hagut de tornar al pla inicial. A Anoeta va col·locar Sergi Roberto (interior dret) i Rafinha (volant esquerre) per escortar Rakitic. Amb l’1-0 va treure Coutinho amb Semedo i va tornar Roberto al lateral i després Busquets per Rafinha per restablir l’ordre natural. Des d’aleshores, el brasiler ha caigut de la convocatòria (Girona i Leganés). Contra l’equip d’Eusebio va formar un altre centre del camp nou amb Arthur i Arturo Vidal, substituïts per Rakitic i Coutinho. I a Butarque, més del mateix. Vermaelen, estranyament passiu en l’1-1 d’El Zhar i desubicat com a lateral, i Munir, que va estar una hora sense tirar a porta, se’n van anar al vestuari deixant una altra prova que les rotacions no milloren l’equip.