Anar al contingut

PITJORS NÚMEROS DARRERE

Valverde i els desajustos defensius

El tècnic busca corregir els desequilibris per donar-li al Barça la fortalesa que ha perdut en aquesta arrencada de temporada

Marcos López

Valverde i els desajustos defensius

JORDI COTRINA

Darrere del VAR hi ha desajustos en aquest nou Barça que està construint Valverde en el seu segon curs. Desajustos, sobretot defensius, que van més enllà que la tecnologia decidís advertir Gil Manzano que havia d’expulsar Lenglet, canviant radicalment el paisatge del partit contra el Girona i fent que el Barça cedís els dos primers punts de la temporada. No és només un problema de la rereguarda, curiosament la línia que amb prou feines ha canviat respecte al primer capítol del Txingurri al Camp Nou, sinó que es tracta d’un funcionament col·lectiu global.

Al Barça li costa més defensar com a equip, i exhibeix unes esquerdes que no se li van veure abans perquè Valverde va prioritzar fortificar la seva obra després del desastre de la Supercopa amb el Madrid, que presagiava el pitjor. Li costa més perquè juga diferent, més enllà que el tècnic afirmi que Iniesta, com a interior, dissenyava un 4-3-3 en atac. Però a darrere, amb la inclusió llavors de Paulinho i la parella Busquets-Rakitic, era un bloc més petri.

Un nou escenari

Ara se li fa difícil mantenir la porteria a zero, per més que el rendiment de Ter Stegen sigui excel·lent. El Barça del trident (Messi-Suárez-Dembélé) genera un nou escenari en l’estructura defensiva. Una estructura que encara no està perfilada, tal com va demostrar l’Osca, amb dos gols al Camp Nou, i va retratar el Girona de Stuani, amb dos gols més, cosa que els va obligar a anar, una setmana més, en contra del marcador. I del temps.

Valverde, preocupat, durant el Barça-Girona al Camp Nou. / JORDI COTRINA

"Més que l’expulsió el que ens va condicionar va ser el gol al final del primer temps i a l’inici del segon" (Valverde)

 "Més que l’expulsió el que ens va condicionar va ser el gol al final del primer temps", va admetre Valverde, preocupat, per molt que no ho digui, per aquests desequilibris que deixen tan desemparat a Ter Stegen, capaç fins i tot de sostenir de forma superba l’un contra un de Portu previ al segon gol de Stuani. "Després ens van tornar a fer gol al començament del segon", va recalcar el tècnic per il·lustrar aquesta inquietud pel desgovern de l’equip per controlar un partit que tenia a la seva mà. “En tot just cinc minuts passem d’anar guanyant a anar perdent. Aquests gols han vingut en moments claus", va afirmar.

La pèrdua de fiabilitat

Les dades corroboren aquestes disfuncions. Per fer-li dos gols a la Lliga al Barça de Valverde (17-18) van haver de passar cinc mesos i 13 jornades. Va ser el Celta (2-2) i al Camp Nou, prova d’aquesta extrema fiabilitat que desprenia. Ara, en canvi, al Barça de Valverde (18-19), en només un mes de Lliga, amb tot just cinc jornades disputades, ja ha passat per aquest tràngol en dues ocasions. I sempre a casa seva: Osca i Girona.

L’aparició del trident ha danyat l’harmonia defensiva del Barça en aquest inici

L’equip no juga igual. L’ús del trident, com ja li passava a Luis Enrique amb Messi-Suárez-Neymar, condiciona molt els automatismes del Barça, per molt que ara Dembélé, igual com el brasiler al seu dia, intenti complir les seves obligacions defensives. A Valverde li toca, per tant, ajustar aquestes peces per evitar el desordre. Però el Girona va posar el focus en aquest veritable problema. Sis xuts a porta va fer l’equip d’Eusebio: dos gols de Stuani i un xut de Portu, que va salvar Piqué en la mateixa línia de gol. És el que més mal li ha fet el Barça superant el Sevilla (5 xuts a porteria a la Supercopa) i la Reial Societat (també 5).

Aquest nou escenari tàctic ha danyat l’harmonia de l’equip, per molt que el tècnic amb prou feines hagi fet canvis en la seva defensa titular amb l’única variació de Sergi Roberto (4 partits en l’onze inicial) i Semedo (3) en el rol de lateral dret. Piqué ha jugat els set partits, Umtiti en porta cinc, Lenglet amb prou feines dos i Jordi Alba és intocable com a lateral esquerre. Ha jugat tots els minuts. Sense ni un segon de descans. Potser és simplement casualitat, però en els dos últims partits el Barça ha acabat amb 10. I sempre per l’expulsió del central esquerrà: Umtiti contra el PSV; Lenglet contra el Girona.