El Barça surt viu d'Anoeta (1-2)

Amb pista d’atletisme o sense ella, l’estadi d’Anoeta és un inexplicable forat negre per al FC Barcelona. La Zona Negativa. Un vòrtex d’antimatèria de poder indescriptible en el qual any rere any els herois blaugrana queden reduïts a la condició de simples mortals. Com si dinessin pintxos de kryptonita. Així les coses, cada viatge a Sant Sebastià sembla un exercici de supervivència que, a més, sol acabar malament. Aquesta vegada, per pur atzar (i on diu atzar poden llegir Marc-André Ter Stegen), el Barça ha sortit viu. 1-2 i tres punts. Però la cosa podia haver acabat en catàstrofe. O una cosa pitjor.

Més enllà de la victòria, que al cap i a la fi és el que arriba a la classificació i el que valdrà a final de temporada, el partit deixa un missatge d’allò més inquietant: el Barcelona del gran fons d’armari, l’equip de la plantilla a prova de rotacions que s’ha mogut amb intel·ligència al mercat estiuenc, només sap guanyar amb l’onze de sempre; el que va desembussar la trobada contra l’Alabès a la primera jornada; el que va jugar de sortida contra el Valladolid; el que va golejar l’Osca. I això que a Anoeta, així ho havia anunciat Valverde i així ho ha disposat d’inici, començaven els canvis.

No es podrà acusar el tècnic extremeny de no ser conseqüent. Si divendres va deixar fora de la convocatòria a Arthur al·legant que el brasiler havia sigut dels últims a reincorporar-se a l’equip després dels seus compromisos amb la seleçao, a Anoeta ha assegut d’inici a Coutinho (també va arribar a Barcelona dijous) i ha donat entrat al seu llocRafinha, que ha tingut així la seva estrena de lliga. Busquets ha sigut l’altra peça sacrificada a l’altar de les rotacions (el de Badia ha hagut de celebrar el desè aniversari del seu debut al primer equip a la banqueta) i el seu lloc ha sigut ocupat per Rakitic, moviment que deixava Sergi Roberto com a volant i a Semedo com a lateral dret.

Primer temps de joc miserable

L’invent ha durat 45 minuts. Els d’una primera part que el Barça ha jugat de forma miserable, potser encomanat del punt de desolació que transmetia aquest fons nord, encara tancat al públic, cap al qual encarava els seus insignificants atacs; un semicercle de terra i ciment només habitat per palets, contenidors i maquinària diversa. La Real, al contrari, mirava cap al nou fons sud, rebatejat com a Grada Aitor Zabaleta, on es concentraven els seus seguidors més animosos, i no ha malgastat l’ocasió de regalar-los un gol aprofitant els proverbials desajustos del darrere blaugrana cada vegada que li toca defensar una acció a pilota aturada. Un tir a porteria, un gol.

Del centre del camp d’ara endavant, les notícies no eren gaire millors. La davantera estava apagada o fora de cobertura i, al mig, la triple R (Rakitic, Roberto, Rafinha) no aconseguia donar continuïtat al joc, amb el brasiler particularment obstinat a rebaixar la seva cotització de cara al mercat d’hivern. El dispositiu ideat disposat pel tècnic realista, Asier Garitano, per desactivar la banda esquerra del Barça a través de la pressió de Zaldua i Oyarzabal funcionava a les mil meravelles. La banda dreta, amb Semedo i Sergi Roberto, es desactivava sola.

Gegant Ter Stegen

De manera que a Valverde li ha tocat, una vegada més, tocar peces al descans i tornar al dibuix de gala. Coutinho i Busquets, dins, Semedo i Rafinha, fora. I Roberto, al lateral. Els canvis han servit per reanimar el moribund joc blaugrana, però si el pla ha acabat funcionant ha sigut perquè la Real defensa les jugades d’estratègia gairebé tan malament com el Barça (els gols de Luis Suárez i Dembélé han arribat després dels respectius córners) i perquè a la porteria barcelonista hi havia el gegant Ter Stegen, que, davant de l’empanada de les seves centrals, s’ha posat, ell sí, el vestit de superheroi i ha desbaratat tres ocasions claríssimes de, per aquest ordre, Theo, Juanmi i Sangalli.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Amb el marcador a favor, Valverde, fidel als seus principis, ha fet entrarArturo Vidal en substitució de Dembélé i el partit s’ha anat esllanguint com la tarda a la platja de Gros. El Barça ha passat per Anoeta i continua viu. Però ben aviat començarà el fred i l’armari no acaba de donar respostes.

Així ho ha explicat en directe Xavi Chica.