EL CREIXEMENT D'UN CRAC

Dembélé, més que brots verds

El davanter francès es consolida a poc a poc com la tercera pota del nou trident

marcosl44777533 soccer football   la liga santander   real valladolid v fc b180826205255

marcosl44777533 soccer football la liga santander real valladolid v fc b180826205255 / SERGIO PEREZ

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Està fiOusmane. Està tan fi queValverde li ha fet lloc en el seu esquema, convençut que aquest talent, encara salvatge (té 21 anys), donarà molt al Barça. Per començar, el tècnic ha recuperat el 4-3-3 perquè el jove se senti transcendent. Va arribarMalcom, un tipus ràpid, vertical, de banda, i el ‘Mosquito’, aquest sobrenom li va posarUmtiti, el seu amic de l’ànima, es va sentir sota sospita. Valverde, en canvi, va actuar amb la naturalitat que exigia una aposta de 145 milions d’euros (el segon fitxatge més car de la història del club), desatenent el rum-rum que sacsejava els despatxos del club. I Ousmane l’hi ha agraït en gran.

Són alguna cosa més ja que aquests discontinus brots verds que va exhibir a finals de la passada temporada, sacsejat per dues greus lesions musculars que el van tenir més temps a la infermeria que al camp. Ousmane és la tercera pota d’un nou trident. Messiés el cap. ILuis Suárezés l’amic del cap. No és fàcil guanyar-se’n la confiança. Però, a poc a poc, i amb grans xuts com el que va deixar anar a Tànger que va valer una Supercopa d’Espanya, tot és més fàcil.

Cinc rematades

S’esperava Malcom i va arribar Dembélé, jugador del qual resulta impossible desxifrar si és dretà o esquerrà. Per això, Valverde l’envia primer a l’esquerra perquè el territori de Leo arrenca a l’altra punta i s’estén per tots els racons del camp. Ousmane comença d’extrem esquerrà, però sol acabar sempre al costat dret. Així va ocórrer contra el Sevilla. Així es va repetir també contra el Valladolid.

Dembélé, felicitat pels seus companys blaugrana a Valladolid. / EFE

Allà, al mig d’aquell jardí per a conills amagats als caus del Nuevo Zorrilla, va emergir la nova figura de Dembélé, un jove desinhibit, que va absorbir el capital ofensiu del Barcelona en una nit difícil d’explicar. Difícil d’explicar i de jugar per aquesta vergonyosa gespa on tots temien caure lesionats. El Mosquito va fer cinc rematades. O sigui, el 50% dels xuts de l’equip portaven la firma del francès en una nit on Messi, amb tota la prudència del món, va entendre que el seu principal objectiu era no trencar-se. A l’espera, a més, que Suárez recuperi la forma perduda. Mentre arriba aquest dia, l’uruguaià és intocable per a Valverde. No el treu mai. El va treure, això és veritat, a Valladolid, però era ja en el temps afegit.

Canvi revelador

Dembélé, en canvi, comença sempre de titular. Però, ara per ara, no acaba cap partit. I en dos dels tres partits oficials ha sigut substituït perArturo Vidal. La seqüència és gairebé idèntica. Marca el ‘Mosquito’ el gol decisiu i després deixa el seu lloc al poderós centrecampista xilè en un canvi que és, alhora, una declaració d’intencions per part de Valverde.

Notícies relacionades

Amb el francès queda instaurat el 4-3-3, amb el consegüent perjudici que això implica per aCoutinho, obligat a viure lluny de l’àrea, ocupant la casa que va ser d’Iniesta a l’interior esquerre durant els tres últims lustres. Se’n va Ousmane, apareix Arturo i s’instal·la el 4-4-2, que evoca a la fórmula feta servir el passat curs pelTxingurri quan tenia Paulinho al seu vestidor.

Dembélé està desinhibit. No només això. Està disfrutant, més enllà que les seves imprecisions en l’últim instant per executar les seves decisions embruten una mica el seu futbol, però ha deixat ja dos gols decisius. A més, el Camp Nou el va ovacionar quan Valverde, continuant amb la tradició, el va substituir (va entrar Arthur, no Arturo) en l’estrena de lliga contra l’Alabès. Just ahir feia un any que era fitxat. I ara el Mosquito es desemmandreix.