L'ADEU EN SOLITUD
Iniesta, l'últim passeig pel seu jardí del Camp Nou
"Em costa, em costa anar-me'n. Ha sigut un dia màgic, inoblidable", va dir el capità de matinada, encara al vestidor del Camp Nou
marcosl43430352 barcelona 20 05 2018 deportes andr s iniesta observa180521100416 /
Va sortir del vestidor camí de la gespa. De nou. L’estadi estava buit. No hi havia gairebé ningú. Milers de persones havien tornat a casa seva, emocionades per haver assistit a un altre 20 de maig històric per al barcelonisme (el 1992, la primera Copa d’Europa; el 2018, el comiat únic a un jugador únic), però ell no se’n volia anar. Fins i tot després de l’homenatge es va apropar a la zona d’animació del Camp Nou per regalar personalment samarretes als pocs aficionats que encara quedaven.
De nou es va colar al vestidor. Però va ser poc temps. Andrés Iniesta volia tornar al seu jardí. Va tornar a la gespa. Però abans de trepitjar l’herba, es va descalçar. Era un gest de respecte. El capità volia sentir la gespa a la pell. I llavors va començar a caminar cap al centre del camp. Ara ja no quedava ningú a les grades.
Los últimos pasos por su jardín. De madrugada, el Camp Nou vacio y @andresiniesta8 se marcha pic.twitter.com/yAWqfta5Vn
— marcos lopez (@marcosperiodico) 20 de mayo de 2018
Iniesta va arribar al cercle central i es va asseure. No, no va estar-hi només un minut. En van ser gairebé cinc. Era la 1 de la matinada i allà era ell, Andrés, mirant les grades que una hora abans no havien deixat de corejar el seu nom. Mirava i capturava cada escena amb el seu telèfon mòbil, fent-se selfies, gravant els seus últims moments com a jugador del Barça. Vestit de futbolista, mentre alguns operadors netejaven amb màquines sorolloses el confeti que havia quedat a la gespa.
Iniesta fent-se selfies al Camp Nou /
Iniesta no volia anar-se’n. No, no és cap metàfora. És la veritable realitat. Estava assegut al cor del Camp Nou, era al jardí de casa seva. Després d’aquells minuts de solitud, el capità va tornar al vestidor. Quan va arribar a la línia, es va tornar a calçar i just abans de desaparèixer pel túnel de vestidors va alçar la seva mà dreta per acomiadar-se. De matinada, trencat per les emocions, sense anunciar encara públicament que se n’anirà al Japó.
— Andrés Iniesta (@andresiniesta8) 20 de mayo de 2018
"Mai no us podré tornar l’afecte i el respecte que m’heu mostrat durant aquest temps" (Iniesta)
Ja no quedava gairebé ningú al vestidor quan Iniesta va agafar el seu mòbil per fer-se un automissatge: "Em costa, em costa anar-me’n. Ha estat un dia màgic, un dia inoblidable. Us portaré sempre sempre al cor", va dir el capità blaugrana tocant-se l’escut que portava al cor. No, no, encara no s’havia tret la samarreta. Es resistia a desprendre-se’n. "Han sigut molts anys, molts sentiments, moltes emocions, però sens dubte no us podré tornar mai l’afecte i el respecte que m’heu mostrat durant aquest temps. Un petó molt fort per a tothom".
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris ¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?
- CELEBRACIONS ¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països
- Seguretat Social Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros
- PROGRAMACIÓ Set noves produccions en la temporada del Liceu