Bartomeu-Valverde, una tempesta a deshora

No hi ha tranquil·litat al Camp Nou ni en època de bonança. Ernesto Valverde té la Copa del Rei a la mà, després d’una exhibició espectacular en la que serà recordada sempre com la final d’Iniesta, i està a només un punt de destronar el Madrid a la Lliga per aixecar potser el doblet aquest mateix diumenge a Riazor. O sigui, en una setmana pot portar dos títols al Museu, però la terrible ferida de Roma, on el Barça va sortir d’Europa per la porta del darrere tirant a les escombraries un 4-1, segueix supurant. Supura de tal manera que ha generat una tempesta entre Bartomeu i Valverde, per més que ara s’intenti ocultar.

Una tempesta generada per la desconfiança que es va propagar des de la llotja minuts després del dur  3-0. Un malestar de la directiva, que va focalitzar totes les crítiques de l’eliminació europea en la gestió del tècnic, que es va quedar bloquejat a Itàlia. Bloquejat perquè veia descompondre’s l’equip sense prendre mesures per reactivar-lo, assistint impotent a l’eliminació, com va revelar el seu primer canvi: André Gomes per Iniesta en el minut 81. Un minut més tard va arribar el gol de Manolas que va desfermar la ira del barcelonisme. I dels directius.

RESPONSABILITAT ASSUMIDA

En silenci, Valverde va assumir tota la responsabilitat d’aquesta eliminació tan dramàtica. En privat, la junta va començar a murmurar el seu malestar, expressant aquestes crítiques cap al tècnic. Però, de sobte, el malestar de la directiva va traspassar les parets de les oficines, i es va fer públic en dues informacions aparegudes a Mundo Deportivo i Abc, on s’arribava a dubtar de la continuïtat del tècnic fins i tot guanyant el doblet. A l’entrenador, que ha sigut sempre respectuós amb la gestió del club (va començar la temporada amb un equip pitjor que el que tenia al firmar al juliol per la marxa de Neymar), no se li ha sentit  ni un sol retret, per més que li dolguessin els comentaris. A l’equip encara més, perquè entenien, com va explicar Jordi Alba després de guanyar la Copa, que eren immerescuts.

No tenien res de casuals les paraules del lateral, exalçant la gestió de Valverde en un convuls curs, que va començar amb la fuga de Neymar al PSG (la directiva no es va assabentar que marxava a París), obligant a improvisar una planificació esportiva amb l’arribada dels dos fitxatges més cars de la història del club: Dembélé va aparèixer a l’agost i va estar lesionat més de mitja temporada; Coutinho va arribar al gener, sense poder jugar la Champions.

UNA LLIGA IMPECABLE

O sigui, 300 milions d’euros en dos jugadors que no han pogut omplir l’immens buit deixat per Neymar. «L’entrenador ha reconstruït l’equip després de la marxa de Ney», va sentenciar Jordi Alba en un clar missatge de suport. «Es mereix tots els respectes. És un grandíssim entrenador, que ens deixa el nostre espai». Valverde va ser el responsable del desastre de Roma. Però, curiosament, no apareix a la foto del fantàstic triomf coper amb el Sevilla, com si no hagués tingut intervenció en la gestió de l’èxit. El tècnic, coneixedor de l’entorn culer i de les seves intrigues palatines, calla, encara que l’incomodés que se sabessin els recels de la junta, just el mateix dia de la final.

Notícies relacionades

Valverde segueix la via dels èxits del Barça

Iniesta i Messi, la penúltima abraçada

Calla, espera i pren mesures, pragmàtic com sempre. Va enviar, per exemple, quatre fitxatges a la grada del Wanda (André Gomes, Aleix Vidal, Lucas Digne i Yerry Mina, arribat al gener) en un altre retrat de la mala planificació d’una plantilla que se sosté sobre els pilars que va aixecar Zubizarreta el 2014, amb Umtiti i Cillessen com a únics reforços de veritat els quatre últims anys.

Calla Valverde, a punt de completar una Lliga impecable, sense perdre ni un sol partit. El club, mentrestant, es fa ara el sorprès. Al Txingurri, en canvi, no el sorprèn res.