El Barça, la millor defensa d'Europa

Messi sol guanyar els partits. Però l’equip no els perd, refundat des del seny i la fiable mirada defensiva que ha transmès Ernesto Valverde. Amb Messi, a mitjans d’agost, deprimit i sacsejat per la inesperada fugida de Neymar al París SG, el Barça va encaixar cinc gols a la Supercopa d’Espanya davant un Madrid desfermat, preludi del que semblava que seria un curs tan negre com tempestuós. Era un equip trencat, amb un líder angoixat (Leo) i un tècnic novell (el Txingurri). Set mesos després, és un altre Barça, sostingut, com gairebé tots, per la infinita màgia del 10, resguardat, a més, per una sòlida xarxa de seguretat creada per Valverde, que ha aixecat la millor defensa d’Europa.

No, no es tracta de cap exageració. És real. El desequilibrat Barça del trident ha deixat pas, després d’un minuciós treball col·lectiu («la solidesa és dels jugadors», s’afanya a explicar el tècnic com si no hi tingués res a veure), a un Barça rocós. Tan rocós que és capaç de deixar la porteria a zero en 30 dels 47 partits oficials que ha jugat. Tan consistent que la seva defensa de gala es recita de memòria amb Sergi Roberto, ja amb ànima de lateral dret, Piqué, Umtiti i Jordi Alba, un extrem (acumula 10 assistències de gol), disfressat de lateral esquerre. Aquella visita estiuenca al Bernabéu va ser, curiosament, l’origen de tot.

El 4-4-2

L’equip, començant per Piqué, va assumir la seva inferioritat davant del Madrid per primera vegada en els últims nou anys. Quan va tornar, a finals de desembre, va demostrar que havia après la lliçó: 0-3 en el clàssic de la Lliga i la sensació de robustesa que necessitava Valverde per enfortir el seu projecte. En el trajecte, el tècnic es va refugiar en el 4-4-2 per sortir d’aquella terrible debilitat. En aquella Supercopa, el Madrid va despullar defensivament el Barça de tal manera que el va deixar sense arguments, marcant-li gols de tota mena:  en atac estàtic, al contraatac...

Per començar, Piqué va marcar el primer gol en pròpia porta, obrint una crisi entre la plantilla i el club perquè Pep Segura, acabat de nomenar secretari tècnic blaugrana, va incidir que l’«error» del central «havia condicionat el partit». L’executiu va haver de matisar aquestes paraules amb el mateix defensa, símptoma de la combustió que es vivia llavors al Camp Nou.

El 'factor Paulinho'

A poc a poc, amb la figura del quart centrecampista (era gairebé sempre Paulinho) incrustada en l’onze, Valverde va anar aixecant els seus pilars defensius. «¿El secret d’aquest any? L’equip es manté junt, tant en atac com en defensa», va argumentar diumenge passat després de guanyar l’Athletic (2-0) i encadenar el quart partit consecutiu sense encaixar cap gol.

És, com sosté el Txingurri, «viatjar junts» pel camp, sense que l’equip s’esfilagarsi amb dues unitats que tenien abans vida pròpia: el trident i els altres. El Barça de Guardiola acostumava a emprendre aquest viatge a través de la pilota. El Barça de Valverde, en canvi, ho pot fer amb la pilota. O no, capaç com és d’instal·lar-se en camp propi deixant creure als rivals (l’Atlètic, amb Simeone traient cinc davanters, i l’Athletic, amb Aduriz i Williams, són els últims exemples) que dominen el partit. Però no és així.

L'arma de la pressió

El governa el Barça des d’una indiscutible autoritat defensiva sustentada en una característica que sí que és comuna al Pep i a Ernesto. Una endimoniada pressió que converteix els dos Barces en màquines de recuperar pilotes. Viuen i mosseguen en camp contrari torturant els seus rivals, conscients els jugadors que s’ataca molt millor si es defensa bé. I els mecanismes de l’actual Barça ja estan tan greixats que no ha encaixat ni un sol gol en els últims 20 minuts de les 29 jornades de Lliga, un detall que revela l’excel·lent gestió dels partits.

Portero amb mans i peus

A Europa, sense anar més lluny, només ha encaixat dos gols (Nikolau, a la sortida d’un córner, i Willian des de fora de l’àrea) en vuit partits, després de viatjar a Torí per enfrontar-se a la Juve i a Londres, al Chelsea. Fa un any, n’havia rebut set. Messi viu tranquil amb aquesta estructura que l’empara. «Hem sigut molt forts com a equip i com a bloc», va revelar l’estrella després de l’espectacular victòria contra el Chelsea (un altre cop la porteria a zero) al Camp Nou.

"Que no ens facin gols diu molt del treball d'aquest equip" (Messi)

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Que no ens facin gols diu molt del treball d’aquest equip», va emfatitzar l’astre, conscient que aquesta refundació del Barça li ha permès arribar al tram final de la temporada amb opcions de conquistar els tres títols. Messi es diverteix i Ter Stegen, un porter amb mans d’acer (firma el 85% de parades) i peus de seda (reparteix més de 1.000 passades), bunqueritza la porteria fins a l’extrem d’haver superat Oblak (Atlètic) com l’actual Zamora de la Lliga.

A més, Piqué i Umtiti han connectat a la perfecció convertits en una de les millors parelles de centrals d’Europa. Valverde ha aconseguit que els seus jugadors transmetin la sensació que s’ho passen bé defensant, resumit en la figura capital de Rakitic. «És un luxe tenir-lo».