Bomba feixista sobre la seu del Barça

Gairebé mitjanit del 16 de març de 1938, just 80 anys enrere. Per desgràcia, Barcelona s'acostuma a sirenes, refugis i bombardejos sobre la ciutat. Des de Mallorca, l'aviació italiana aliada de Franco desplega una ofensiva contínua. No només busquen fàbriques o llocs estratègics, també provoquen terror entre la població. Aquesta vegada, l'atzar en les dianes aconsegueix ple ressò si pretenien soscavar la moral civil.

Un projectil toca de ple la seu social del Futbol Club Barcelona, situada al cèntric carrer de Consell de Cent, número 331. Des de la gira per Mèxic de l'any anterior, el club ha cessat, pràcticament, la seva activitat esportiva, si bé manté el pols latent. L'impacte, que enderroca parcialment l'edifici, converteix en ferralla uns 300 trofeus de l'entitat, aconseguits en el seu primer terç de vida. I emergeix la figura de l'heroi del moment, el conserge de l'entitat, Josep Cubells, únic habitant i guardià de la seu blaugrana.

En plena guerra civil, Cubells està a punt de fer 38 anys. Des del 1927 fins a la seva mort, el 1960, s'ocuparà de guardar diversos centres del club. En el seu primer contracte laboral amb el Barça, quedava estipulat un sou de 275 pessetes mensuals i l'afegit de disfrutar d'“una habitació gratuïta” allà on el club tingués la seva seu.

A les 23.30 hores d'aquella fatídica jornada, Cubells estava sol i, per sort, a la part posterior de l'immoble, que quedaria intacta després del raid. La part del davant de l'edifici s'ensorra, i causa la mort de cinc veïns. En ple xoc, l'empleat pren una decisió crucial. O actua ràpid o els incontrolats rapinyaran el minvat patrimoni de l'entitat. Amb l'ajuda d'alguns ciutadans i amics, Cubells recupera bona part de la documentació, de les actes directives i també salva mobiliari, copes i unes 2.500 pessetes en efectiu.

Tres dies llançant mort sobre BCN des del cel

Aquella Barcelona era un pur caos. Els avions seguiran tres dies més llançant mort contra la indefensa població. Fins al 18 de març es calcula que moriran més de mil barcelonins. És impossible imaginar-se com se les va enginyar Cubells en aquell pandemònium. Troba un magatzem segur a la ronda de Sant Pere i allà diposita el que ha rescatat.

Sense la seva intervenció, el Barça hauria perdut la memòria històrica dels seus primers 40 anys d'existència. El coratge amb què va afrontar aquelles primeres hores després de la tragèdia, no obstant, es cobren tribut immediat en la salut de Cubells, que es veu forçat a demanar la baixa laboral. Ja recuperat, el maig del 38, sol·licita el reingrés als seus superiors, però la directiva, presidida per Francesc Xavier Casals, l'hi nega al·legant “les circumstàncies actuals, la falta de feina i altres consideracions”, segons queda constància.

Casals, exconseller de la Generalitat, és el nou president del Barça, successor de l'afusellat Josep Suñol i relleu del Comitè d'Empleats que va evitar la confiscació del club en els primers dies de la sublevació. Comitè compost per altres cognoms inoblidables en la història del club, com Rossend Calvet o Àngel Mur, pare.

La vida de Josep Cubells ja va tan lligada al Barça que torna a sol·licitar la seva reincorporació a la Comissió Gestora que arrabassa el testimoni de Casals una vegada acabada la guerra. No aconsegueix el seu objectiu fins a l'octubre del 39, quan se'l reposa en la seva antiga tasca “en qualitat de mosso i sense viure a la seva seu social”. Ara cobrarà 75 pessetes setmanals. No hi ha agraïment pel que va aconseguir, evidentment.

La Copa de Tots, en un magatzem

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Per sort, tres anys més tard, tornaria a ser conserge com a premi per recomanar la nova seu del Barça, situada en un xalet del singular passatge Méndez Vigo. Tossut, no va voler que ningú enviés al drapaire aquelles destrossades copes i trofeus.

Cubells mor als 60 anys, encara al seu lloc de treball. Després de múltiples peripècies, el sobreviu l'anomenada Copa de Tots, escultura de 110 quilos, fosa amb aquella ferralla inservible salvada després del bombardeig. Avui, aquesta copa encara reposa en un magatzem del més que un club. Vuitanta anys després.