Un Barcelona fos punxa davant el Getafe (0-0)

Sense idees i sense físic el Barça va cedir el segon empat de la Lliga al Camp Nou. El Getafe va treure profit del cansament i de la falta de tensió del líder en l’últim partit de la marató en què s’ha vist immers al disputar 12 partits en 39 dies. Valverde temia la cita d’ahir davant un conjunt que va sortir a buscar les pessigolles al rival i una hora i mitja després va confirmar que els seus recels estaven fundats. 

Sense idees, sense físic i sense temps, l’onze de Valverde va caure víctima de la típica ensopegada de cada temporada. Va malgastar la primera meitat, limitant-se a despatxar joc amb l’esperança que aparegués el gol per art de màgia –de Messi, naturalment– i després, quan el van envair les presses, es va trobar que era el Getafe el que llençava minuts a les clavegueres amb reiterats estratagemes perquè no es jugués gens davant l’anuència de Fernández Borbalán, que no va amonestar Guaita fins al temps afegit.

REMATS TARDANS

El Barça va sucumbir a l’infrafutbol de Bordalás, encara que la principal responsabilitat va ser seva en la cessió dels dos punts. Només va rematar a la segona meitat: dos xuts de Coutinho a la represa, dos més de Messi a un quart d’hora per al final, dos intents del debutant Mina i un cop de cap al límit de Suárez van trobar sempre les mans de Guatia, que es va recrear parant pilota i parant el temps.

El Barça va millorar a la segona part a mesura que Valverde va introduir talent amb l’entrada d’Iniesta i Dembélé –el francès, no obstant, va acabar exasperant el públic– i l’última de Paulinho buscant una solució com la de Getafe. Però el brasiler aquesta vegada no va arribar a posicions de remat en els deu minuts mal comptats que va jugar.

Els canvis introduïts per Valverde en l’alineació, segurament necessaris per refrescar l’equip després de l’intens calendari, van afectar la fluïdesa del seu joc. L’efecte va ser el contrari del pretès amb els suplents que van entrar, més enllà que l’equip va jugar sense tensió: la va esgotar dijous. 

EL GETAFE FA MÈRITS

El Getafe també hi va posar molt de la seva part. Va pressionar els centrecampistes locals molt amunt en l’inici, desproveint els davanters del Barça; va cedir plena llibertat a Mina, l’únic a qui van deixar sol perquè pugés la pilota i va mantenir sempre l’ordre posicional, amb cada soldat al seu lloc. A més, va apostar pel contacte i la parsimònia per excitar els ànims del Barça.

Hi va haver massa retocs correctors de Valverde que van alterar els automatismes, més enllà que els suplents no estan greixats. Mina debutava, Digne jugava per segona vegada en la seva vida com a central, Coutinho encara és un aprenent i Alcácer, elegit per a la banda dreta, ni és interior ni és extrem.

L’elecció d’Alcácer, ajuntant-lo amb Messi i Suárez, va invitar Valverde a recuperar per un dia el 4-3-3. Com que no va funcionar al primer temps sense cap colada por la banda, sense cap moviment de ruptura, sense una trista passada en profunditat, Valverde el va centrar més perquè hi hagués més presència a l’àrea. La fase inicial va acabar amb un forçadíssim i tebi intent de Mina, sense que arribés a la categoria de remat, i dos xuts de Suárez invalidats per fora de joc.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La segona meitat va millorar la cara del Barça, confiat que la seva progressió habitual tindria efecte. Va augmentar el joc una mica des del no-res, i va arribar amb freqüència a l’àrea, encara que no per la seva habilitat per crear jugades. Molt poca imaginació a les files blaugrana, tota concentrada en Messi, fins que va aparèixer Iniesta per millorar l’aportació de Coutinho. Dembélé va entrar per Alcácer però el relleu no es va traduir en res resolutiu.  Com que un Barça fos i un Getafe serè i contundent es mostraven incapaços d’aixecar el 0-0, Fernández Borbalán va voler acabar aviat.