Messi: "Estem en el bon camí, però queda molt"

Allà estava ell, vestit de negre, puntual, observant amb curiositat el que passava a la muntanya olímpica. En una sala annexa del Palau Sant Jordi, mentre plovia sobre Barcelona, hi havia un puntual Leo Messi passant una relaxada tarda publicitària per presentar les seves noves botes Adidas –la mateixa estrella ha contribuït a crear-les–, tradicional com és, poc amic de grans revolucions perquè el primer que vol és sentir-se còmode. Còmode, i molt que s’hi troba, en el renascut Barça de Valverde que ha fugit de la misèria futbolística en cinc mesos prodigiosos.

Còmode i tranquil, malgrat que en el camí vagi perdent amics que van ser pilars en la seva convivència. Fa temps, per exemple, que va marxar Pinto, el seu còmplice; de Cesc, el seu gran amic, tampoc n'hi ha notícies perquè va haver de tornar a Anglaterra al no trobar espai al Camp Nou i fins i tot Mascherano se n’ha anat camí de la Xina. «Sàpigues que et trobaré a faltar, serà estrany arribar al vestidor i no veure’t assegut al meu costat», va escriure Messi per acomiadar-se del Jefecito, amb qui ara coincidirà únicament en la selecció argentina. El vestidor va mutant (Suá-rez és soci, veí, col·lega i a Coutinho l’acullen tots dos amb els braços oberts mentre tutelen el jove Dembélé), van canviant els entrenadors, però qui no canvia mai és Messi. ¿O sí? Cada dia que passa es veu un millor Messi, indetectable per a l’enemic. I, sobretot, resulta indesxifrable perquè no hi ha antídot per al seu futbol.

Als seus 30 anys, instal·lat des de fa més d’una dècada al cim, viu més enllà de la glòria individual. Recolzat per Luis Suárez, connectat amb Iniesta, el capità, amb qui no necessita intercanviar ni mitja paraula, i escortat per Piqué, la tercera pota del trident, Messi assaboreix la seva maduresa. A l’agost va creure, com tot el barcelonisme, que havia caigut en l’abisme amb aquella cruel derrota amb el Madrid. Al gener disfruta de la resurrecció d’un Barça que mana a la Lliga amb aclaparadora autoritat, assaboreix l’eliminació de l’Espanyol a la Copa («hem passat una prova difícil perquè havíem de remuntar i no era gens fàcil», va precisar) i albira, després de firmar el gol 4.000 al Camp Nou, el duel europeu amb el Chelsea. Li falta, per descomptat, el Mundial, i Sampaoli, el nou seleccionador argentí, ja ha pres nota de l’excel·lent gestió de Valverde amb Messi. 

"Valverde fue clar des del principi. Va dir lo que volia i ens adaptamos" (Messi)

«Valverde va ser clar des del principi, va dir el que volia i ens hi vam adaptar de seguida», va indicar l’estrella blaugrana després de precisar que «no era gaire diferent del que fèiem abans». Hi ha, però, una substancial diferència, per més que Messi, caut i prudent, no donés noms. «Ens hem fet forts defensivament i a l’hora d’atacar tenim jugadors de qualitat per resoldre». Semblava que estava parlant dels altres, sense incloure’s a ell mateix, la peça sobre la qual Valverde ha reformulat amb èxit el vell Barça. «Estem en el bon camí, però encara queda molt», va sub-ratllar Leo. Vell que, en realitat, sembla nou equip. Com Leo. Vell i nou a la vegada.

"La Pilota d'Or no és el meu objectiu"

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Ja no vol mirar cap a la glòria individual («no són el meu objectiu, ni la Pilota d’Or ni la Bota», va confessar), conscient que necessita «els premis col·lectius» per rubricar una carrera de somni on només li falta fer un petó a la Copa del Món que ja van abraçar Iniesta, Busquets i Piqué fa gairebé vuit anys a Sud-àfrica. Messi no només entén el joc millor que ningú sinó que afegeix registres que es creien inèdits en el seu catàleg: els dos gols a l’Espanyol van néixer de recuperació seva. Leo en va recuperar cinc, de pilotes (quatre en camp blanc-i-blau) i Iniesta, el capità, sis, prova de la interminable voracitat de tots dos.

Disfruten amb pilota i sense. I entenen també que tampoc ho poden jugar tot. Per això, reben Coutinho amb tant d’afecte («som feliços amb ell i amb Yerry, dos jugadors que el club va voler portar al mercat d’estiu, però no va poder ser») i assumeixen la política de rotacions de Valverde, que cuida els genis com el que són: tresors únics. «Ho porto amb tranquil·litat, el tècnic decideix. No tinc problemes si he de rotar», va concloure Messi.