Valverde fa història

El millor equip d’Europa és el Barça de Valverde. Cap presenta tan bons números com l’onze blaugrana malgrat que s’està reconstruint sobre l’herència deixada per Luis Enrique i lidia amb més inconvenients que avantatges. Per començar, per jugar sense un dels pilars (Neymar), sense el substitut (Dembélé) i sense el reforç (Coutinho) que havia de ressituar el nivell de l’equip a l’altura dels grans. 

Diverses dades avalen l’espectacular obra que està edificant l’entrenador, alhora que justifiquen la successió de qualificatius. Totes positives tenint en compte els resultats.

Aquest Barça és l’únic equip invicte a Europa, una condició honorífica, tan certa i momentània com simbòlica i valuosa: transcorregut l’equador de tots els campionats, i el mateix dia que sucumbia per primera vegada el City de Pep Guardiola, l’altre invencible que quedava, Valverde i la seva tropa trencaven deu anys de disgustos a Sant Sebastià. Remuntant, a més a més, dos gols en contra.

El mite Paulinho

El PSG, el Bayern, el United, el Juventus i altres il·lustres ja havien perdut la seva inviolabilitat abans. També ho va fer el Barça. En els dos primers partits de la temporada, a la Supercopa davant el Madrid, quan arrossegava la depressió de la fugida de Neymar i no havien aterrat ni Dembélé ni Paulinho, un mite vivent pel contrast que s’observa entre el que es va escriure d’ell i el rendiment que ha ofert.

Aquell veterà brasiler que estava exiliat a la Xina i que va costar un ronyó és el vuitè màxim golejador de la Lliga espanyola. Ha marcat el doble de dianes (8) que Cristiano (4) i les mateixes que sumen Cristiano i Bale junts. Reunida l’aportació de Los tres sudamericanos, és a dir, comptant els 17 gols de Messi i els 13 de Suárez, els 38 gols del nou trident del Barça superen els 32 marcats per tota la plantilla del Reial Madrid i de 17 equips de Primera Divisió. Només se salva el València (40). 

La llum vermella de l’alarma que va causar aquella depriment imatge estiuenca davant el Madrid s’ha transformat en el verd de les victòries i algun ambre d’empat. Qui està ajagut a la llitera del psicoanalista és Zinedine Zidane. A 19 punts de Valverde.

«Si estiguéssim nosaltres a 19 punts ens matarien», va dir Jordi Alba sortint d’Anoeta. Sap bé del que parla el millor soci de Messi sobre les diferències que existeixen entre el rigor que pateix el Barça i la indulgència que protegeix el Madrid. El pentacampió del 2017 es troba, el 16 de gener, que ha dilapidat tot el crèdit. Zidane, però, encara segueix viu a la banqueta del Santiago Bernabéu gràcies a l’armilla antibales dels títols.

Remar riu avall

Cap ha guanyat al Barça de Valverde, a qui li queden cinc mesos per continuar remant. «Que tinguem 51 punts no vol dir que tinguem una projecció de sumar 102 punts», va exposar l’entrenador, que va defugir triomfalismes malgrat que la situació, després de sortir d’Anoeta amb un 2-4, s’ho mereixia. Potser ja pensava en l’imminent perill que pot generar l’Espanyol a la Copa.

Notícies relacionades

Dembélé recau de la seva lesió muscular i estarà entre tres i quatre setmanes de baixa

El Barcelona trenca el malefici davant la Reial Societat (2-4)

Però Valverde i la seva tropa remaran lliscant pel corrent riu avall, després d’una primera volta de cine. Excepcional. La tercera millor de la història del Barça, amb 16 victòries i 3 empats en 19 partits, molt a prop del rècord aconseguit per l’etern Tito Vilanova (18 i 1) i el de l’inigualable Guardiola (17 victòries, un empat i una derrota).

A Guardiola, el referent comparatiu per a qualsevol entrenador després de la seva inoblidable etapa, ja l’ha superat en la ratxa més llarga sense perdre. A Anoeta va escriure Valverde el número 29 de partits invicte, un més. Per davant corre Luis Enrique, amb 39 partits (32 victòries i 7 empats) en els quals va encadenar somriure rere somriure del 17 d’octubre 2015 al 2 d’abril de 2016. Valverde segueix seriós.