El Barça passa a quarts amb un festival davant del Celta

El Barça fa vuit anys seguits que disputa els quarts de final de la Copa i aquesta fidelitat a la cita no es trenca. El tricampió de les últimes edicions manté el seu idil·li amb la competició i estarà avui al bombo (a partir de les 12.30 hores) per conèixer el seu pròxim rival. N’hi haurà de tot tipus i condició: difícils (Reial Madrid i Atlètic), complicats (València, Sevilla i Espanyol) i desitjables (Alabès i Leganés). Cap de tan complicat com el mateix Barça, que va passar amb una exhibició intimidatòria aixafant ahir a la nit el Celta. 

El Barça tenia ben enfocat el pas amb l’1-1 de l’anada i va tancar el tràmit molt aviat. En dos minuts, dins del primer quart d’hora, amb dos gols idèntics, gairebé calcats, de Leo Messi. Amb dos remats creuats després de dues passades de Jordi Alba, el seu millor soci. Una jugada que ningú ha sabut prevenir ni contrarestar. Tan en deute se sentia amb el defensa que abans de la mitja hora li va enviar un regal perquè Alba se sumés al festival golejador.

Credibilitat per terra

El Celta va fer efectiva immediatament la seva rendició, per si no fos evident, amb un regal de  Pione Sisto que va deixar Suárez davant el meta. Diluït com un terròs de sucre, l’onze celeste va ser més tou que un massapà i va perdre els grams de credibilitat que s’havia guanyat per haver empatat dues vegades amb el Barça (a la Lliga i a la Copa) i davant el Madrid diumenge passat.

Devia gastar tota la seva energia (i atenció) en aquells xocs tan assenyalats, perquè de tornada al Camp Nou es va mostrar com un equip pusil·lànime i innocent. El 3-0 va ser vergonyós tractant-se d’un equip de Primera Divisió. Una passada de Messi, caminant, des de la posició d’interior dret, va trencar dues línies, va desarborar cinc jugadors i va descol·locar el meta viguès, que va arribar tard i va perdre l’autobús.

A passar l'estona 

Amb el 4-0 (i dos gols anul·lats a Suárez per fora de joc) abans del descans s’havia acabat el partit i l’eliminatòria, per descomptat. El candorós Celta, a imatge i semblaça del bonàs d’Unzué, va fer dos canvis, entre ells el d’Aspas, i Valverde va fer entrar Vermaelen per Piqué en una convenció general que havien de dedicar el segon període a passar l’estona i que cadascú fes mèrits per si mateix per guanyar-se el seu respectiu entrenador.

No necessitaven fer-los Messi ni Iniesta, que es van retirar a descansar per a la visita de diumenge a Sant Sebastià. Ells no van jugar a Balaídos, tampoc Suárez, però en la tornada eren necessaris. Dembélé, en canvi, només va jugar una estona. Va trencar el sopor que anava estenent-se per l’estadi amb una jugada individual que finalment va neutralitzar la defensa viguesa en un dels seus escassos encerts. Perquè el 5-0, amb un cop de cap de Rakitic sol a l’àrea, va ser un altre error monumental.

Esforç repartit 

En una rotació molt controlada de Valverde, només Semedo, Vermaelen, Rakitic, André Gomes, Dembélé i Arnaiz han participat en els tres partits de gener, de manera que l’exigent represa de la competició no ha suposat un gran desgast. Al contrari.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Sembla que el Barça hagi aconseguit un ritme en què se sent còmode, com si ja hagués après tots els mecanismes que ha introduït Valverde, sense acusar els matisos particulars de cada partit. André Gomes, per exemple, va ocupar la doble posició d’interior i extrem dret per la qual han passat tants jugadors.

Va complir. El verí per al Celta va arribar per l’altra banda; aquella banda que va quedar òrfena amb la marxa de Neymar i ara és el latifundi que governa Alba amb la societat que ha muntat a mitges amb Messi.