Anar al contingut

Valverde, l'arquitecte del nou Barça

L'entrenador blaugrana exhibeix al Bernabéu la reconstrucció que ha fet en l'equip en quatre mesos prodigiosos

Joan Domènech

Valverde, l'arquitecte del nou Barça

Denis Doyle

Dos minuts i 14 segons es van passar Bale i Asensio a la banda, al costat del quart àrbitre, esperant-se per entrar al camp en l’últim i desesperat intent de Zinedine Zidane per canviar el rumb del clàssic. Dos minuts i 14 segons en què la pilota va anar de peu a peu dels jugadors del Barça, en el rondo etern que caracteritza el futbol blaugrana. De Rakitic, que treu una falta, a Alba, que pateix una falta no senyalitzada, els 11 barcelonistes que eren al camp es van passar la pilota davant la passivitat blanca. I la impotència per combatre (i enderrocar) l’essència del joc barcelonista.

El mateix Madrid que va amenaçar d’ensorrar els fonaments de la filosofia del Barça va xocar dissabte contra l’edifici que ha aconseguit apuntalar Ernesto Valverde.

En quatre mesos, de l’agost al desembre, l’entrenador ha reconstruït de manera prodigiosa l’equip i ha tancat totes les esquerdes que es van veure a la Supercopa. En quatre mesos, el Madrid ha conquistat tres títols, però Zidane no ha sabut  ni tan sols fer-hi una mà de pintura al seu equip per amagar les taques. Al contrari, el Madrid mostra el desgast de la complaença i els 14 punts de diferència amenacen amb la ruïna.

Valverde s'acosta a saludar Zidane abans del clàssic. / francisco seco (AP)

25 partits sense perdre

Els resultats verifiquen la brillant obra de Valverde. Els dos primers partits de la temporada, contra el Madrid, es van saldar amb dues clares derrotes (1-3 i 2-0), però a partir d’aquell moment va començar una cadena de 25 partits invicte (20 victòries i 5 empats) que han conduït el Barça al liderat de la Lliga i la Champions i, evidentment, als vuitens de Copa que reprendrà la competició el dia 4 de gener vinent al camp del Celta. Sense Messi, ni Suárez ni Mascherano, que tenen més vacances que els altres i tornen el 2 de gener a la feina.

El rondo va donar brillantor al fi treball arquitectònic obrat per Valverde, que va iniciar les reformes a partir de l’esvoranc que va deixar la marxa de Neymar. Una esquerda en l’equip i l’ànim del Barça que han segellat entre tots. El pes de l’edifici s’ha bolcat cap al costat dret a l’espera que Alba i Iniesta recuperessin la resistència per tornar a ser els puntals. El capità ha jugat gairebé el doble de minuts que amb Luis Enrique. La dosificació de Valverde és a la inversa: el col·loca de titular i el substitueix amb el partit resolt.

Els futbolistes ofereixen el 0-3 als seguidors del Bernabéu. / CURTO DE LA TORRE (AFP)

Tres victòries sense estrelles

Així es va repetir en el clàssic. Com també es va repetir el desenllaç del gran duel amb la setena victòria del Barça en els últims deu anys de Lliga i la tercera consecutiva marcant almenys tres gols, com l’any passat (2-3) i l’anterior (0-4). En aquella ocasió va jugar sense Messi, el penúltim sense Neymar i el de dissabte, sense Dembélé, que serà el simbòlic fitxatge d’hivern. «Si hem guanyat tantes vegades aquí és perquè som fidels a nosaltres mateixos», va proclamar Iniesta. 

Alba ha recuperat la felicitat sense Neymar i sense Luis Enrique. No amaga el seu entusiasme en la nova etapa del club, encara que al Bernabéu el missatge fos d’eufòria pel 0-3. «El míster ho ha fet a la perfecció. És d’admirar com ha enfortit l’equip sense Neymar», va explicar el lateral esquerre, el millor soci de Messi, a qui ha fet quatre assistències aquesta temporada.

Llibertat per vistositat

«Estem fent una temporada espectacular. No ens creen gairebé ocasions i quan ens en creen, Marc [Ter Stegen] està a la perfecció. Ofensivament no juguem de manera tan vistosa com abans, amb tres davanters, però ara tenim més llibertat i sorprenem més», va analitzar el defensa.

Els canvis els ha patit, més que disfrutat, Luis Suárez. A poc a poc l’uruguaià ha retrobat el camí del gol (set dianes de les deu que suma han sigut en els últims cinc partits) després d’un parell de mesos extraviat. Suárez ha sigut un dels damnificats en la restauració que va emprendre Valverde. 

Suárez es queixa de l'agressió de Sergio Ramos del segon temps. / JAVIER SORIANO (afp)

«La clau d’aquest equip és estar sempre junts, compactes i generar també una bona pressió», va exposar l’uruguaià, tercer ja a la classificació del Pitxitxi amb 10 gols. Entre ell i el primer (Messi, naturalment, amb 15) només s’hi interposa Iago Aspas (Celta, 11).

Salvat de terratrèmols

Però Valverde ha aconseguit moltes més coses que reconstruir el Barça. L’ha enfortit amb brillants resultats (té 9 punts més que l’Atlètic, 11 més que el València i 14 més que el Madrid, i ja ha visitat els tres estadis), i l’ha salvat dels freqüents terratrèmols que sacsegen Barcelona. Hi ha una falla que passa pel fons del Camp Nou.

A Valverde se li’n va anar Neymar i se li va lesionar Dembélé, el futbolista més car de la història, pel camí ha perdut Deulofeu, Alcácer i Arda a la davantera, el president va patir una moció de censura, l’equip va jugar un partit a porta tancada i el procés ha generat un constant tiroteig al club. Però mitja Lliga és seva. De Valverde. 

0 Comentaris
cargando