Messi, el terror del Bernabéu

Arriba Messi al Bernabéu amb tot fet. I, al mateix temps, amb tot per fer, transformat, com ja és habitual des de fa anys, en el terror del madridisme. Tot fet, perquè cap jugador ha marcat tants gols en un clàssic com l’estrella argentina (24). Però, al mateix temps, tot per fer perquè s’acaba el 2017 i Leo ha desaparegut de la primera posició de la llista de guardons, monopolitzats per Cristiano Ronaldo, amo de la Pilota d’Or i millor futbolista del món, segons el va designar la FIFA. A Messi li encanta jugar a casa del Madrid, on ha firmat més dianes (14) que en qualsevol altre estadi, fins i tot més que els 12 marcats al vell Calderón o els 11 aconseguits a Riazor.

La seva sola presència terroritza el Madrid, que fa més d’una dècada que intenta buscar, sense gens d’èxit, un antídot eficaç. No hi ha manera. Ni tan sols Zidane, que ja ha besat dues Champions consecutives, s’ha escapat del mal de Leo, un mal que afecta tot entrenador que s’assegui a la banqueta blanca. Juande Ramos va patir, per exemple, el 2-6 del Barça de Guardiola.

¿Què es pot dir de Mourinho? No només pel 5-0 del Camp Nou, una derrota que el perseguirà pels segles dels segles, sinó pel 0-2 a la Champions, la competició favorita dels madridistes. Amb dos gols, evidentment, de Messi. Ancelotti també va patir el 10 del Barça, igual que Benítez, encara que aquest, curiosament, gairebé no va tenir presència en aquell 0-4 del Barça de Luis Enrique perquè l’astre argentí va sortir en la mitja hora final ja amb tot més que decidit.

"Seria bonic"

Messi ho té tot fet, inclosa la famosa foto amb el president Josep Maria Bartomeu per segellar aquella renovació fins al 2021 que el converteix, juntament amb Neymar, en el jugador més ben pagat del planeta. Una cosa que molesta especialment Cristiano Ronaldo, amb qui no tan sols està empatat en Pilotes d’Or (cinc en sumen cadascun) sinó també en els 53 gols que han aconseguit aquest any natural del 2017 que es tanca avui al Bernabéu.

Al portuguès l’irrita, i així l’hi ha fet saber al president blanc, Florentino Pérez, que el seu salari no estigui a l’altura del seu luxós palmarès i excel·lent rendiment. «Seria bonic acomiadar l’any amb una victòria per passar així un Nadal tranquil», va apuntar l’estrella blaugrana aquesta setmana després de rebre a Barcelona el trofeu Pitxitxi de la passada temporada pels seus 37 gols.

I continua sent pitxitxi en l’actual, amb 14 gols i 12 pals en les 16 primeres jornades. Amb Valverde, i una vegada desaparegut el trident per la marxa de Neymar al París SG («aquí t’enyorem», va dir Leo sobre el brasiler), s’ha hagut de reinventar com a futbolista. Una vegada més.

Reubicación tàctica

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Ja no és l’extrem que arrencava des de la banda dreta amb Luis Enrique mentre cohabitava amb Suárez, el nou pur, i Ney a l’altra punta, a la banda esquerra. Ara, s’ha hagut de reubicar en un altre pla perquè el Barça, per no tenir, no té ni tan sols davanter suplent. A la greu lesió de Dembélé (setembre), amb el qual Messi gairebé no va tenir temps de coincidir, s’hi va unir també la d’Alcácer, per la qual cosa va al Bernabéu amb el seu amic de sempre (Luis Suárez) i amb el seu nou col·lega: Paulinho.

No hi ha res més. Dos davanters i un equip organitzat i solidari alhora. Aquest és el nou ordre que ha consensuat Valverde per fer renéixer un equip que va sortir nu i deprimit de la doble garrotada estiuenca. Arriba l’hivern i un altre Barça es presenta a l’altra casa de Messi. Allà on fa vuit mesos es preparava al centre del camp, mentre Sergi Roberto feia la carrera de la seva vida i Alba firmava l’assistència de cada setmana perquè Leo alcés el mantell sagrat dels culers.