El carril de Jordi Alba

A casa seva sempre hi havia algú. Des que va arribar l’estiu del 2012 per un preu irrisori (14 milions d’euros), Jordi Alba havia de demanar permís per disfrutar del seu carril esquerre. Ja fos Pedro, Alexis, Villa, Tello o fins i tot, de manera circumstancial, Iniesta vivien davant seu. Era la seva primera temporada, amb Tito Vilanova com a entrenador. Després va arribar Neymar i va instal·lar la seva llar en aquest carril, primer amb Tata i després amb Luis Enrique. Però l’estrella brasilera, i sense avís previ al Barça, va fer la mudança l’estiu passat, va desfer el trident i va deixar llavors la casa buida. Allà es va instal·lar un okupa, convertit ara, com va reconèixer el mateix Valverde, «en una assegurança de vida» per al nou Barça per la seva meravellosa connexió amb Messi.

    

"Estic fins i tot millor que el 2012" (Jordi Alba)

De sobte, Jordi Alba galopa per la banda, de punta a punta, revivint aquells vells temps en què era un extrem profund, assaborint ara antics plaers que ja creia perduts. «Estic fins i tot millor que el 2012», va arribar a confessar el defensa, a qui Zubizarreta va reclutar per al Camp Nou just abans de la seva descomunal explosió a l’Eurocopa que va guanyar l’Espanya de Vicente del Bosque. El va fitxar el Barça quan ni tan sols ell mateix es podia imaginar que acabaria triomfant com a lateral esquerre. Va ser, precisament, Unai Emery, actual entrenador del París SG, qui va trobar una solució impressionant per a un esvoranc en la seva defensa. Mathieu, el lateral titular, estava lesionat i no podia jugar un partit europeu contra el Werder Bremen. Alexis Ruano, el seu substitut, queia lesionat a la primera meitat d’aquell partit. «Surts tu. Jugues aquí», li va dir Emery en una decisió que li va canviar la vida per sempre.

A partir d’aquell moment, la seva carrera va adquirir una nova dimensió, va oblidar així la tremenda decepció que li va suposar deixar la Masia, a la qual va arribar amb vuit anys i se’n va anar amb 15 perquè no hi havia un forat per a ell. Se’n va anar al Cornellà, després al València (va pagar 6.000 euros per un prometedor juvenil) que el va cedir al Nàstic durant un any, i va acabar a Mestalla, però amb un futur negre com a extrem esquerre perquè al davant tenia jugadors tan il·lustres com Vicente, Mata o Silva.

   

"La meva especialitat sempre ha sigut pujar i baixar la banda. Aquest any em donen tot el carril per a mi al Barça" (Jordi Alba)

 Aquesta sinuosa ruta va acabar quan Emery el va instal·lar a la rereguarda, sense que aquest fill del barri de la Florida (l’Hospitalet) abandonés la seva ànima de davanter. «La meva especialitat sempre ha sigut pujar i baixar la banda. Aquest any em donen tot el carril per a mi al Barça», va proclamar feliç quan va admetre sense embuts que la marxa de Neymar l’havia beneficiat. Encara que després hagués de matisar aquelles paraules, carregades de raó. Ney i els Toiss se’n van anar a París i l’okupa viu tremendament feliç, amb el respecte degut a la llar de qui va ser un dels seus millors còmplices al camp.

És més, ni tan sols viu a la luxosa casa futbolística que va tenir el brasiler. Arriba, entra i se’n va, deixant en cada partit un impacte tan gran que la seva associació amb Messi es convertirà amb el pas del temps en digna d’un profund i minuciós estudi per als analistes del futbol. No resulta fàcil desxifrar Leo. Ni tampoc ficar-se, encara que sigui només uns breus segons, en la seva ment. Però Alba ho ha fet. I amb tanta grandesa que el joc del Barça s’ha inclinat descaradament a l’esquerra, amb el singular llenguatge d’una parella d’esquerrans única.

   

 Per molt lluny que estiguin al camp, tots dos semblen units per un fil invisible. Quan Jordi corre, Leo ho detecta. És igual on sigui. «Les passades que em dona Leo només les veu ell», admet sorprès de la capacitat de crear del seu amic. El 10 té un radar especial per descobrir-lo. Els rivals també saben què passarà, però resulta impossible desactivar una química tan potent. Jordi li ha donat quatre de les cinc assistències de gol a Messi. I si no és al revés: el geni, per exemple, va assistir delicadament i precisament el defensa en aquell plàstic i decisiu gol que va segellar l’empat a Mestalla.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El seu impacte en el joc de l’equip és descomunal, convertit en un dels pilars de l’obra de Valverde. S’ha passat del Barça de Guardiola, orientat en la creació a la banda dreta per la fantàstica societat tripartida integrada per Xavi, Alves i Leo, a un Barça d’esquerres, amb la tutela d’Iniesta sobre Leo i Jordi, el defensa que més quilòmetres ha recorregut a la Lliga (150 en 14 partits), el que més pilotes toca, el que més remata, el que més influència té....

Madur com està, disfrutant de la seva vida amb Romarey, la seva companya sevillana, i a punt de ser pare, Alba firma una espectacular metamorfosi omplint amb superba eficàcia l’immens buit que va provocar Neymar. Potser perquè, en realitat, ell representa dos jugadors en una mateixa figura: lateral-extrem. O extrem-lateral.