El Barça avassalla el Deportivo (4-0)

Quatre gols marcats, un d’anul·lat, un fantasma (¡un altre!) i cinc remats al pal, més un penal fallat. L’inventari, esmentant només una part de les ocasions més clares creades, il·lustra a la perfecció l’avassallador triomf del Barça, que es presentarà al Bernabéu amb 11 punts d’avantatge sobre l’acabat de proclamar campió mundial. El Deportivo va poder marxar content amb un resultat que no va ser tan voluminós com el que es va merèixer. El va salvar de l’escarni Rubén, el millor dels 28 jugadors que van ser sobre la gespa. Va ser l’únic que no va cometre ni un trist error.

    

En el comiat de l’any, l’equip blaugrana va brindar a l’afició una actuació il·lusionadora i eufòrica com si volgués insinuar que el millor encara ha d’arribar. Tot i que Paco Alcácer va patir una lesió muscular i va reduir a dos la nòmina de davanters. Gens preocupant tractant-se de Messi i Suárez, que es va reconciliar amb el gol. Però no, en canvi, l’argentí, que va gastar tota la seva desgràcia davant el Deportivo (tres pals, un penal fallat i diversos tirs més) per renéixer, potser, al Bernabéu dissabte que ve. Els gols que no va marcar en els seus infructuosos intents els va firmar Paulinho, que va ensopegar dues vegades amb dos rebots de la fusta.

INVICTE A LA LLIGA

Passades les vacances, Valverde ja tindrà l’enyorat Dembélé i Umtiti, Deulofeu i Rafinha, els altres lesionats, i podrà gestionar el Barça des de l’abundància, no des de la precarietat com en les últimes setmanes. Encara que no ho indiquin els resultats: el Barça ha encadenat 24 partits consecutius sense perdre (19 victòries i 5 empats). Només va sucumbir en els dos primers, davant el Madrid a la Supercopa. Una tatxa que es pot reparar en l’historial de la temporada per poder descartar un opositor a la Lliga. Segurament el més perillós.

    

El desenllaç del xoc, amb tota probabilitat, hauria sigut el mateix si no s’hagués produït la recomposició general de l’equip, cap al minut 20, amb el 0-0; una segona recomposició, en realitat, després de la primera que havia ideat Valverde per rebre el Depor.

BUSQUETS, RESERVAT

L’entrenador va voler preservar Busquets del risc que veiés la cinquena groga i no pogués jugar el clàssic asseient-lo al  seu costat. Va fer entrar Iniesta, no obstant, perquè l’equip necessitava un referent al centre del camp. Però, a més, va col·locar el capità d’interior dret, en una ubicació que no havia conegut en els últims cinc anys. Va sacrificar Iniesta creient que s’adaptaria millor a la dreta que Paulinho, l’elegit per entrar a la medul·lar, ja que Rakitic va fer de migcentre.

    

En aquests 20 minuts, i en els posteriors a la readaptació general del grup, el Barça ja havia fabricat situacions de gol que auguraven el fàcil triomf que es va consumar. Totes de Messi, el far que mai s’apaga. Després les ocasions van anar arribant amb més freqüència quan les peces es van encaixar del tot: Aleix va substituir el desgraciat Alcácer i va córrer la banda dreta al costat de Sergi Roberto, Iniesta va tornar a l’esquerra com tota la vida i Paulinho va poder exhibir els seus dots per arribar com a mitjapunta. Molt millors, aquests dots, que els d’interior tradicionals; almenys per al que necessita el Barça, forçat a elaborar atacs amb paciència davant el to defensiu dels seus visitants.

UN DEPOR CÀNDID

Ho era el Depor, també, però l’onze gallec es va mostrar molt càndid. Excepte la baralla entre Suárez i Schär, ningú va destacar per la seva severitat. Ni un mínim gest d’agressivitat, i així no es pot anar pel món. El Barça tampoc va pegar, però això ja és habitual.

    

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El Depor va entreveure possibilitats en la fase inicial. Va saber trobar l’esquena dels centrecampistes blaugrana. Cap va pressionar. Ni Iniesta ni Paulinho; tampoc els davanters, que van deixar sortir els defenses. Sidnei va ser el més animat. Sense destresa per acabar res, les pèrdues van facilitar els ràpids atacs blaugranes. Incapaç de corregir-se, el Depor es va anar descol·locant i el Barça el va anar castigant, com el boxejador a qui li planten un espàrring abans del gran combat. H 

Barça, 4 - Deportivo, 0