L'Inter liquida el Barça i força el desempat en la final de la Lliga de futbol sala

En una desastrosa segona part, el Barça va perdre el partit davant un desfermat Movistar Inter (1-6). I, per descomptat, també va perdre el control de l’eliminatòria. Hi haurà un cinquè partit a Torrejón per decidir qui serà el campió de la Lliga de futbol sala. De manera estranya, i després d’una primera meitat exquisida, l’equip blaugrana es va desplomar. El gol de Rafael (1-3) va exercir un efecte demolidor, que no va fer callar, però, un entusiasta Palau Blaugrana, que anava darrere el títol i va topar amb una terrible decepció.

El culer, que va omplir el recinte amb una entrada de rècord (6.923 espectadors van assistir al Palau), es va resistir a donar-se per vençut. Però el Movistar Inter va clavar una bufetada espectacular al Barça. Fins i tot semblava irreal si es comprova el que va passar en una extraordinària primera meitat. Extraordinària de l’equip d’Andreu Plaza, que no va tenir, però, la recompensa esperada. Llavors l’Inter es va sostenir gràcies a Jesús Herrero, el seu criticat porter. A base de parades excel·lents va desmuntar tots aquells retrets que havia rebut. L’asfixiant pressió del Barça, que va robar pilotes perilloses, que no va saber traslladar en el marcador amb gols, es va anar diluint.

DOS AUTOGOLS BLAUGRANES

L’Inter, en els seus dos primers gols, va tenir una mica de fortuna perquè els trets de Lolo i Ricardinho van tocar en defenses blaugranes, de manera que van despistar el mur Paco Sedano. «No hem tingut fortuna per llegir el partit després d’aquells dos gols en pròpia porta», va admetre el meta del Barcelona. «Tot el que xutàvem divendres era gol, però ara no», es va lamentar Ferrao, que va agrair l’«espectacular ajuda» del públic, que no es va ensorrar com l’equip. Va passar uan cosa estranya després d’aquell gol de Rafael perquè l’Inter va pujar a l’onada de l’èxit, mentre el Barça queia inexplicablement en l’abisme.

DEMÀ, EL DESENLLAÇ

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

L’equip madrileny ni tan sols va necessitar la millor versió de Jesús Herrero, perquè el conjunt de Plaza va perdre el control emocional d’una nit vertiginosa. D’uns elèctrics 20 minuts inicials on només la mala fortuna li impedia dominar la final a uns caòtics 20 minuts que envien el Barça al cinquè i últim partit. «¿Pressió? No, no, de pressió en tenim tots. Ells i nosaltres», va dir Paco Sedano. «És clar que podem guanyar allà», va afegir Ferrao.

    El verdader problema és que el Barcelona sigui l’equip reconeixible que va acariciar el títol a casa. «Si no tens el cap clar, això és un ­desastre. ¡Mira’m, Ferrao, mira’m!», li deia el tècnic blaugrana al jugador brasiler. El mirava, però, en realitat, no l’estava escoltant. I sí, va ser un autèntic desastre. Demà, a Torrejón (21.30 h) se sabrà qui té el cap més clar.