Entre el camp i el jutjat

Un expresident ja és a Madrid, però no és clar que pugui veure el partit. Si ho fa, no serà en un seient privilegiat com aquell en què està acostumat a seure. Trigarà a asseure’s en una llotja.  

Al president actual se li amuntega la pressió perquè expliqui què sabia dels negocis foscos d’aquest exdirigent entre reixes, amic pròxim i conseller directe en l’ombra fins ara. Tot contracte que es va firmar sota la seva presidència s’ha cobert de la pols de la sospita. El president actual necessita l’anestèsia momentània d’un títol.

L’estrella de l’equip per força deu estar una mica deprimit després que es confirmés la pena de 21 mesos de presó per delicte fiscal. És altament improbable que ingressi a la presó, però el cop és contundent. El futbol, aquesta final de Copa, li hauria de servir una vegada més de mitjà per abstreure’s dels seus greus problemes. 

No ha sigut una setmana convencional a Can Barça. Els preparatius per a la Copa han quedat sepultats per les cròniques judicials. Termes com sumari, sentència, interlocutòria i presó incondicional s’han obert pas a cop de maça en les pàgines esportives. 

La tàctica, els recanvis dels sancionats o la il·lusió per un títol han sigut arraconats. Fins i tot el comiat d’un tècnic victoriós com n’hi ha pocs en la història del club ha passat com un tema menor davant les aclaparadores novetats procedents dels tribunals. Els preparatius d’aquesta final han sigut tan atípics que ni tan sols l’himne o les estelades han format part de la conversa pública.

UN LÍDER ESQUERP

Per sort, els jutjats tanquen el cap de setmana i la pilota recuperarà el protagonisme perdut. Si Luis Enrique encerta en la posada en escena, si Messi s’enfunda el vestit de geni, si Neymar desborda, si Piqué i l’entramat defensiu compleixen, el Barça dinamitarà la il·lusió de l’Alabès i els seus seguidors. No s’espera una altra cosa, malgrat l’absència de Luis Suárez. Una derrota no seria un final a l’altura de la trajectòria de Luis Enrique, líder de portes endins, esquerp de portes enfora. Ho sabem bé els mitjans.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Una derrota resultaria molt contraproduent per a la junta. Ara està a la defensiva; sense cap títol en tot l’any estaria contra les cordes. L’interès de Josep Maria Bartomeu per dissimular i desmarcar-se dels problemes de Sandro Rosell es complicaria substancialment.

Els mals resultats ho connecten tot i agreugen el que és transcendent i l’intranscendent, i res queda lliure de la sospita. Ell ho sap millor que ningú: un triplet li va donar una presidència que tenia perduda. Es diria que el club es troba en un perillós dilema. Una altra vegada.